Ella, esmunyedissa

Se’ns escapa i no sabem per on. Hi és i no la veiem. Només la imaginem. S’esmuny arreu i solament hi deixa l’empremta del seu nom. Totes les lletres –no sempre–, però ella absent. Vegeu com n’és de certa l’atestació amb el cas següent. Un germà li escriu una carta des...

Els Borja i el poder de la informació

Qui té la informació té poder. El poder depèn de la informació. El més poderós és qui domina la informació. Etc., per arribar a la mitja dotzena o més d’aforismes similars. Fins i tot el poder del diner depèn de la informació sobre ell sabuda abans d’una ensulsiada...

Quin papa, el més polític?

La pregunta sorgeix a propòsit d’aquesta frase llegida a la revista Serra d’Or del mes de novembre del 2016: […] calia sortir dels murs alterosos fets aixecar, entre d’altres, per Alexandre VI, un dels papes més polítics que han ocupat la seu de Pere. Es pot...

Te’ls trobes a les sopes

Disset són les locucions verbals amb el substantiu “sopes” que recull el Diccionari català, valencià, balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, però no hi és –ni entre les aplegades per Joana Raspall i Joan Martí al seu Diccionari de frases fetes– una que de...

El mestratge d’un mestre: Joan Francesc Mira (confessions)

És permès de confessar-se aquí? Ja fan un xic de pila les pàgines que porto escrites sobre els Borja. Els dies se m’escolen de les mans i elles es queden amb un regust agredolç. No em deixa ni en recordar-ho a temps passat. És que en cercar temes i en redactar-los,...

Per un brisall d’història borgiana

Situem-nos en lloc i dia. Roma, 10 de setembre de 1491. Ha deixat aquest món Alonso Carrillo, bisbe d’Iruña, altres en diuen Pamplona, y su Obispado se diò luego por el Papa Alejandro VI al Cardenal Cesar Borja su Hijo, que à principios del año siguiente à 12 de...

Ramon Llull i Cèsar Borja, de costat

Dir que van junts fóra una afirmació urticant. De costat és, simplement i precisa, l’ordre en què són esmentats. Així aparegueren el 1910 al diari La Veu de Catalunya. –I vostè, senyor autor, què prepara? –Actualment estic treballant en un drama històric sobre...

La Puríssima i Alexandre VI

Com altres vegades passa, el títol d’un petit comentari no l’encertes fàcilment. Aquesta volta amaga al darrere una convenció o un costum que podia o no tenir significació. És la dedicatòria d’un llibre. Més exacte en aquest cas: allò que en diríem el pròleg a la...

Un papa Borja sense el nom

Tres vegades bramarà, o mugirà fort el bou i hom sabrà dues coses: que el sant dominicà Vicent Ferrer era autèntic profeta i que a la cadira de sant Pere, al Vaticà, hi seuran tres valencians de la mateixa família. Així ho va contar la tradició durant més de cent...

Un Borja en temps dels Segadors

Allarguem com cal el títol: Un Borja en el temps de la guerra dels Segadors. Les dades són les justes i les trobem a la Història de Catalunya de Ferran Soldevila. Som en temps de Felip IV de Castella –III de Catalunya-Aragó i de Portugal. Som en temps del “Conde-duque...

El “duque de Lerma”, esborradís

El poble, hom el trobarà per carretera anant de Madrid a Burgos, ben poc més de quaranta quilòmetres abans d’entrar al vell cor de Castella. Lerma. Bé: “Villa Ducal de Lerma”; cap de la zona comarcal que rega el riu Arlanza. Un poble bell situat en un turó que domina...

Gosat a fer un comentari

  La inconstància del moviment variable de l’atzar fa que ens haja de presentar tota mena de rostres. Hi ha cap acció de justícia més expressa que aquesta? El duc de …, després que havia decidit enverinar …, a casa del qual, …, anaven a sopar...

Unes cobles, un Borja i els llibres

Tradueixo una frase i la rellegeixo. “Perquè els llibres són la continuació uns dels altres, malgrat el nostre costum de jutjar-los per separat”. L’he trobada al capítol cinquè del llibre de Virginia Woolf A Room of One’s Own. I l’he recordada en tenir al davant...

Dos personatges Borja al pont Carles de Praga

Cau la tarda a Praga. El sol tenyeix les pedres d’un groc carabassenc que poc a poc es torna malva. Envia, per darrere nostre, la seva última claror directa. Al matí faríem via banyats de llum lletosa, més aviat grisa, a la cara. Caminem lentament des de la riba...

Una paraula als diccionaris: Borja (llicència fantasiosa)

“Borja als diccionaris lingüístics” seria un altre títol possible. O “borja en la lingüística”. I altres combinacions encara. Trieu i remeneu. El fet és que existeix el mot i els lingüistes no l’obliden. Una primera aproximació la podem fer amb el conegut com a...

En el centenari de Rubén Darío, els Borja

En aquest any de 2016 els nicaragüencs, i amb ells els amants de la poesia, estan de festa. S’escau el centenari de la mort de Rubén Darío, “el poeta más naturalmente dotado que ha tenido el castellano desde Lope de Vega […] es un hombre mozo o granado, pero es...

Es pren el nom de Borja en va?

L’inquiridor que es mogui atret per la pregunta que encapçala la redacció i la intitula, oportunament se’n sortirà i em sembla que amb no gaire suada. Abans, però, amb la pregunta apareix el desconcert. D’on ve? A què treu cap? Ha estat rumiada al gabinet d’estudi?...

Alexandre VI: L’art entre el bon gust i la propaganda

Una sentència escrita sense matisos, a voltes la invalides deixant-la nua, així, sense el vestit de les precisions. L’exemple pot llegir-se en aquestes ratlles escrites fa no gaires setmanes, en parlar de la relació que tenia el papa Alexandre VI amb l’art: “em sembla...

L’art adunà J. W. Goethe i uns Borja

Finida una primera estada de tres mesos, Goethe deixava Roma camí de Nàpols. La primera jornada d’aquell 22 de febrer de 1787 va ser al poble de Velletri. No era gaire enllà i van arribar-hi de bona hora sense haver-se entretingut a Albano, una vila major. Velletri...

Un retrat de Cèsar Borja amb versos de Verlaine

Hi ha molta varietat de Borges, socialment parlant. Des del pagès més ancestral a les dames i cavallers últims de la històrica família valenciana. Que hi hagi varietat de versos per a la varietat de tots els parents, sembla ben normal. Per tant, també hi ha un poema...

De mans a mans, 500 anys

1493 El papa Alexandre VI escriu una carta al seu fill Joan de Borja, II duc de Gandia, un diumenge a les 6 de la tarda. A la matinada següent, la del dilluns, Joan es fa a la mar amb quatre galeres. Deixava Roma en direcció a Barcelona, on arribà el 24 d’agost de...

Sis versos d’Ernesto Cardenal amb Francesc de Borja

El teòleg i poeta Ernesto Cardenal ha narrat en les seves memòries la particular revisió que, amb poc més de vint anys i acompanyat d’una jove amiga, havia experimentat en pròpia pell de la cèlebre anècdota borgiana sobre la contemplació del cadàver de l’emperadriu....

Francesc de Borja i Jacint Verdaguer amb llegenda i versos

Entre els múltiples eixos al voltant dels quals gira la tasca investigadora de Joan Requesens, filòleg i teòleg, hi ha una de les grans figures de la Renaixença literària catalana, Jacint Verdaguer (1845-1902). És, aquest, un nom que a ben pocs se’ls acudiria de...

Un altre fat borgià

En un llunyà bon dia de conversa, l’admirat i sempre recordat pare Miquel Batllori em digué que els historiadors bons no demostren la història, sinó que la mostren. Va usar dos mots de so proper i diversos de sentit per fer-me entendre finament que en aquest ofici la...

Un poema de Sophia de Mello Breyner en català

Fa uns dies, en aquest mateix blog us parlava de la “Meditaçao del duque de Gandia sobre a morte de Isabel de Portugal”, un poema de Sophia de Mello Breyner Andresen que revisa, de forma molt personal, l’impacte que la visió del cadàver de l’emperadriu va...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?