La tardana versió d’Esteban de Garibay (Mondragón, 1533 – Madrid, 1599) del relat de la mort de Cèsar Borja en una escaramussa bèl·lica prop de Viana, el 12 març de 1507, és un complet recull de la tradició local navarresa, dels rumors que van córrer a la...
Avui recuperem dues mostres interessants de la presència dels Borja en la literatura llatinoamericana del segle XX: un poema i un article sobre Cèsar Borja del poeta i novel·lista colombià Álvaro Mutis (Bogotá, 1923 – Ciudad de México, 2013). Mutis és autor, entre...
L’1 de gener de 1498, el papa Alexandre VI recordava als seus cardenals, en presència del mestre de cerimònies Johannes Burckard, que aquell dia celebrava el natalici i complia seixanta-set anys. Tot cofoi, situava el propi naixement –sense esmentar el lloc, Xàtiva–...
Ja fa temps que la figura i la llegenda de Carles d’Aragó, príncep de Viana (1421-1461), primogènit d’Aragó com a fill del rei Joan II i de Blanca de Navarra, ve captant l’atenció d’una historiografia que ben aviat, poc després de la mort del príncep, li va...
Santi di Tito (1536-1603), Retrat de Niccolò Machiavelli, c. 1575-1599 (Florència, Museo di Palazzo Vecchio). Més informació: Catalogo generale dei Beni Culturali Aquest famós capítol d’Il principe de Maquiavel (Niccolò Machiavelli, 1469-1527) ha estat la base de la...
El pintor Ludovico Mazzolino o Mazzolini (Ferrara, c. 1480/1481-1528/1530) està documentat al servei, entre d’altres, d’alguns membres de la família dels Este, començant pel duc Ercole I. Entre 1505 i 1507, per exemple, se li van fer pagaments per la...
:: Verònica ZARAGOZA GÓMEZ, Les dones Borja: històries de poder i protagonisme ocult, València: Edicions Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022 (Biblioteca Borja Minor, 7), 340 p. ISBN 978-84-17469-57-3. :: D’aquest llibre, cal començar a...
En l’epístola que adreça a Cèsar Borja, el poeta i professor Giovanni Antonio Flaminio (Imola, 1464 – Bolonya, 1536) s’afegeix al cor oficial de lloances a Borja, tot comparant l’empresa de la Romanya amb les dels conqueridors clàssics. La finalitat de la carta...
Us desitgem una bona entrada d’any amb aquest fragment de l’anomenat Llibre d’hores del cardenal Farnese, conservat a la Pierpont Morgan Library, de Nova York, amb la signatura ms. M.69 (versió digital). Llibre d’hores Farnese. Font: Pierpont...
19 d’octubre: festa del místic castellà Pedro de Alcántara o Pere d’Alcàntara (Juan de Sanabria, Alcántara, Cáceres, 1499 – Arenas de San Pedro, Àvila, 1562). Frare franciscà, impulsor de l’observança més estricta dins de l’orde i ermità a Lisboa, va tenir una...
Poc abans de morir, Charlotte d’Albret, la discreta i assenyada viuda de Cèsar Borja, va deixar ben encaminada la carrera de la seva única filla, Louise Borgia, que aleshores (1514) tenia uns catorze anys. La noia no s’educaria a la convulsa Itàlia on havia brillat el...
L’IIEB té diverses línies d’actuació relacionades amb la matèria borgiana. A més de l’organització i/o participació en trobades acadèmiques sobre el tema o sobre qüestions afins, i d’una ambiciosa base de dades de documentació borgiana de l’Arxiu Apostòlic Vaticà...
Girolamo Santacroce, medalla de Iacopo Sannazaro, que hi apareix amb el seu nom acadèmic Actius Syncerus (c. 1520; bronze). Font: Web Gallery of Art. Iacopo Sannazaro (Nàpols, 1456-1530) estigué al servei de la dinastia aragonesa de Nàpols des que en 1481 entrà al...
Rocca di Ravaldino, Forlì Descripció del setge i victòria de Cèsar Borja sobre Forlì i de la captura de la seva senyora, Caterina Sforza, a principis de l’any 1500, segons la crònica d’Andrea Bernardi (S. Giovanni Persiceto, 1450 – Forlì, 1522). Bernardi, format...
A tres treyts de ballesta: Un segle de conflicte jurisdiccional entre Xeraco i Xeresa (1798-1887), transcripció Jacinta Rubio, Rafael Campos, Francesc Torres, introducció i notes Joan Iborra, Xeraco: A. C. La Goleta, 2021, 293 p., il. amb 3 mapes. ISBN 13:...
(Continuació) La tragèdia celestial d’Oskar Panizza[1] El bavarès Oskar Panizza (Bad Kissingen, 1853 – Bayreuth, 1921) va situar la seva inclassificable obra dramàtica El concili de l’Amor durant la “primavera de 1495, la primera data històricament documentada...
Fa unes setmanes es va publicar un llibre que combina amb encert l’oportunisme editorial amb l’interès per una matèria històrica que els successos de l’últim any i mig han tornat a posar en primera línia: :: Literatura i pandèmia: Antologia de textos, a cura de...
Amb l’assassinat d’Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie, es tancava qualsevol possibilitat que la viuda, Lucrècia Borja, administrés els estats napolitans del difunt en nom de l’únic fill en comú, Roderic. El rei Frederic de Nàpols no en va voler saber res, de permetre...
L’anònima història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI narra amb detall l’assassinat del marit napolità de Lucrècia Borja, Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie, a partir dels rumors que van córrer a l’època, que el van atribuir a sicaris de Cèsar Borja. La causa...
Des de ben aviat es va considerar que la participació d’Alfons de Borja en la resolució d’un dels últims serrells del Cisma d’Occident –la reducció no violenta de la cort pontifícia de Peníscola on s’havia fet fort el papa Luna, Benet XIII, i on el 1429 governava el...
Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479), ed. a cura de M. Milagros Cárcel Ortí, València: Universitat de València, 2018 (Fonts Històriques Valencianes, 68), 587 p., il. ISBN 978-84-9134-305-6. La sèrie dels libri ordinum o llibres d’ordenacions són una de...
Enguany us desitgem bon estiu amb aquest potent retrat d’una dona romana firmat, en una data indeterminada entre 1862 i 1866, per Anselm Feuerbach (1829-1880), pintor alemany durant molts anys instal·lat a Roma, on va cedir a l’admiració pel món clàssic i els artistes...
L’anònim aragonès autor de la història d’Alexandre VI denuncia un cop més els mecanismes amb què el pontífex enforteix la seva posició política a Itàlia valent-se de les estratègies de promoció dels seus fills. La figura de Lucrècia, antiga governadora de...
Un dels passatges més torbadors de la història aragonesa d’Alexandre VI descriu una breu escena que té lloc el primer dia de l’any 1500. El papa, després de travessar el passetto que duu del palau pontifici a Castel Sant’Angelo i amagat rere una gelosia que...
La història aragonesa continua el periple de Lucrècia Borja amb la narració del retorn a Roma de la dama i del seu germà Jofré de Borja, amb els consorts respectius, els també germans Alfons i Sança d’Aragó, cridats pel papa Alexandre, que no pot amagar l’enyorança de...
Lucrècia reapareix a la història anònima del papa Alexandre un any després, l’estiu de 1499, embarassada del seu segon marit, Alfons d’Aragó. Les desavinences entre el pontífex i el rei Frederic de Nàpols tenen ressò immediatament en les aliances familiars establertes...
Aquell any 1497, tan intens en la vida de Lucrècia, que es va tancar amb un divorci i un fill de paternitat objecte de tota mena de brames escandaloses destinades més a perjudicar la imatge del pontífex que no a la interessada, arribaria al clímax amb l’assassinat, el...
A l’apartat anterior d’aquesta antologia de l’anònima història aragonesa del papa Alexandre VI hem vist com Lucrècia havia fugit el 1497 al convent romà de San Sisto, que per aquella època va patir un procés de depuració que –explica el cronista– només hi va deixar...
Per celebrar els 500 anys de la mort de Lucrècia Borja (1480-1519), reprenc la publicació de l’antologia de la història aragonesa anònima del pontificat d’Alexandre VI que vaig començar fa uns anys, en aquesta avinentesa centrada en els capítols que tenen el...
Joan Baptista ROIG DE LA PENYA, Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja: La primera crònica sobre els Borja, edició crítica a cura de Joan Iborra i Maria Toldrà, València: Tres i Quatre; IIEB, 2019 (Biblioteca Borja Minor, 6), 280 p. ISBN...
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies. Què són les cookies?ACEPTAR
