Autor: .
Data: 29 de gener de 2017
Categories: Blog, Textos
Paraules clau: , , .

Xàtiva, segons Anton van den Wyngaerde

Xàtiva, segons Anton van den Wyngaerde

El maig de 2016, la ciutat de Xàtiva va viure una efervescència borgiana manifestada en activitats de tot color, des de l’acadèmic estricte –el congrés “El Borja en l’art”, que durant quatre dies va aplegar especialistes i joves investigadors que s’introduïen en la matèria borgiana (aquí en teniu les actes)– fins a espectacles teatrals i concerts. En uns dies memorables, els Borja tornaven a ocupar la ciutat on va veure la llum la figura més influent de la nissaga, Alexandre VI.

Aquells mateixos dies es va poder escoltar el “Romanç dels Borja”, escrit pel periodista Paco Cerdà (Levante-EMC) i musicat per Pep Gimeno, “Botifarra”. A continuació en reproduïm la lletra, una reeixida reelaboració d’un gènere popular en defensa de la valencianitat dels Borja i la seva empremta, més enllà de tòpics enquistats que ja fa temps que cansen.

Romanç dels Borja

En una església de Roma
fora dels murs vaticans
es podreixen hui en l’oblit
les restes d’uns socarrats.

El tio es deia Calixte
Alexandre era el nebot.
Els dos foren papes Borja
i van dominar el món.

La història els ha abocat
un poal de fem damunt.
Tota una llegenda negra
que hem d’aventar com el fum.

Roderic, alça’t del llit
per dir a joves i grans
que els Borja van engrandir
la llengua dels valencians.

Prou de fem i desmemòria,
prou de rebre més ofensa. 
L’orgull que vos nega Roma
Xàtiva vos el professa.

Perquè tindre fills bastards
i col·locar els teus nebots
era marca de la casa
en la pàtria dels retors.

Res que penedir-se tenen
respecte als pecats del piu,
perquè d’ixes malifetes
el Nostre Senyor se’n riu.

Així és que feu el favor
i no aneu escarotant-se:
que el femer era de tots
i que cadascú s’apanye.

Per això ara vos pregue
que escolteu sense fer bregues
els mèrits i les grandeses
d’uns il·lustres estrategues.

En els tres anys de papat
Alfons conseguí una gesta:
frenar l’avanç musulmà
i que Europa fera festa.

Ara bé, si hui Calixte
té en la Història una plana
és perquè posà al nebot
de mà dreta vaticana.

Cinc conclaves va esperar
per eixir amb la tiara.
Tot de blanc vestia un bou
ple d’ambició en la mirada.

Com a amo i rei del món,
ell va repartir les terres
descobrides al Nou Món
enriquint les seues gerres.

Itàlia va equilibrar
i el papat va enfortir.
I per ràbia li mataren
al seu fill Joan d’un tir.

Però això no va impedir
que a la família casara
amb les cases poderoses
i el futur els arreglara.

Cèsar, Lucrècia i Jofré
i el seu besnét sant Francesc.
El llinatge que va estendre
no només és novel·lesc.

És el fruit d’una família,
valencians universals,
persones de carn i ossos
ni infernals ni celestials.

Roderic, alça’t del llit
per dir a joves i grans
que els Borja van engrandir
la llengua dels valencians.

Prou de fem i desmemòria,
prou de rebre més ofensa. 
L’orgull que vos nega Roma
Xàtiva vos el professa.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?