Cap allà el mes de novembre de 1495, el papa Alexandre enviava una oració al príncep Joan, el malaguanyat fill dels Reis Catòlics, que anava associada a la concessió d’unes indulgències a qui la resés. El text adopta l’estructura tradicional de les oracions a les cinc ferides de Jesucrist a la creu. És ben coneguda la trista fi que aquest Joan -com l’altre, duc de Gandia i fill del pontífex- tindria poc després, el 1497, en plena joventut i com va ser plorat a les dues penínsules. Mentre no arriba l’esperat estudi d’Álvaro Fernández de Córdova i Vicente Calvo Fernández sobre les cerimònies i la literatura que va inspirar el dol pel príncep castellanoaragonès (La muerte del heredero. Liturgia y humanismo por el príncipe Juan en su marco europeo), us deixo amb la transcripció de dues versions de l’oració. La primera, en català, es llegeix a ACA, ms. Miscel·lània 237 (MCEM 625), i la segona, en llatí, a BC, ms. 854 (MCEM 133), totes dues en còpia del començament del segle XVI. (Hi ha, encara, una altra traducció catalana d’aquesta oració llatina, que va ser impresa per Joan Jofré a València, dins el volum Aquesta és una special devoció del sanctíssim nom de Jesús y del dulcíssim nom de Maria ensemps ab los set goigs celestials de nostra Senyora y altres devocions, consultable a BIVALDI.)
Domenico Fancelli, Sepulcre del príncep Joan a Àvila. Font: Wikimedia Commons
Papa Alaxandre si(s)è, de gloriosa memòria, trametia aquesta horasihó al senyhor prínsep don Jhoan, fil dels molt<s> claríssim(s) rey don Ferando e dona Ysabel, en la qual horasihó són quontenghudes moltes gràsias e perdons, la suma dels quals són uitanta mília units; lo divenras sant són dobblats, e n’han indulgènsia plenària lo dit divendras; e si aquesta orasihó serà dita per alghuna ànima de purgatori, quantes vegades se leghirà qualsevol dia, tantes ànimas saran desliuradas de las penas de purgatori. E són los vesos seghents:
Ave, cap molt sant,
coronat de gran(s) aspines,
de hon nexen medesines
que alegren nostre plant.Ave, boqua que ghustàs
vinagre e fel podrit,
per quant tu·ls preïcàs
e·n fonc-te mal agraït.Ave, dreta mà molt nobbla [ms. nollbla],
que cel e tera formàs
y en creu clavat te lexàs
per l’infel [segueix un mot raspat] gudaic poble.Ave, en sinistra mà
de Déu l’Oma vertader,
que en lo fust volghits eser
clavada per nostra qulpa.Ave, dret peu e sagrat
de mon Déu e redemtor,
qui per la nostra eror
estau cruelment clavat.Ave, esquerre beneit peu
de Gesús, rey perduraple,
qui ab dolor inconparable
as ramut lo poble Déu.Ave, santíssim costat
del Rey etern, en carn ubert,
per tu lo sel és ui ubert
e remut nostre pequat.Ho Senyhor, rey dels senyhós,
puis per nós t<r>e plaghé morir,
fes-nos sentir les dolors
que an la creu volghits sofarir.♣ ♣ ♣
Alexander papa sextus, gloriose recordacionis, ad dominum principem dominum Johannem, serenisimorum regum domini videlicet Ferdinandi et Elisabet, Castelle atque Aragonum regum, filium, hanc transmisit oracionem. Qua in oracione gracie ingentes ac indulgencie continentur, quarum summa hec est: Primo indulgenciarum anni octuaginta milia pro unaquaque vice cuilibet proferenti conceduntur, et diebus veneris eidem duplicantur singulisque dominice Pasionis diebus, hoc est in Parasceve, cunctorum plenaria remisio delictorum; necnon pro quacunque anima in purgatorio luente valet prefata oratio […] ea dicatur quamprimum a penis s[ol]uta in celum evolabit libera. Data Rome, XVIIIIº kalendas decembris anno ab incarnacione Domini Mº quadringentesimo nonagesimo quinto. Cuius oracionis huiusmodi est sentencia:
Ave sanctissimum domini nostri Ihesu Christi capud, spinis coronatum, grandi cum vulnere sanguinolento. Pater noster. Ave Maria.
Ave os dulce, quod fel cum açeto putrido pitisasti, ea propter quod judeis verba salutifera predicasti, sic tibi gracie relate fuerunt. Pater noster. Ave Maria.
Ave dextra manus que celum et teram condidisti, quam populum ebreorum sic afligere clavis reliquisti. Pater noster. Ave Maria.
Ave Dei verique hominis sinistra manus, malicia et culpa nostra in cruçe afixa. Pater noster. Ave Maria.
Ave sancte pes dexter nostri Dei ac salvatoris afixe, perforate atracteque pravo nostri erore. Pater noster. Ave Maria.
Sinister pes sacrate, ave, Ihesu Christi, regis eterni inenarabili dolore afecti clavi quoque duri asperitate vexati. Pater noster. Ave Maria.
Ave sacratum ac vulneratum atque perffosum lancea latus Ihesu Christi in cruçe mortis, per te enim reseratum est celum nostrumque pecatum per te es[t] exclusum. Pater noster. Ave Maria.
O Domine dominorum, postquam pro nobis mori voluisti, fac nos dolores sustinere quos pro nobis in cruçe perpesus es. Pater noster. Ave Maria.
Per llegir-ne més
ALCALÁ, Ángel; SANZ, Jacobo, Vida y muerte del príncipe don Juan. Historia y literatura, Valladolid: Junta de Castilla y León: Consejería de Educación y Cultura, 1999.
