Apartament Borja del Vaticà

L'Institut Internacional d'Estudis Borgians

Biblioteca Borja Minor

bbm5KLABUND, Els Borja. Història d’una família, traducció de Josep Murgades, edició a cura de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2011 (Biblioteca Borja Minor, 5), 222 p. ISBN 978-84-7502-884-2.

La particular aproximació de Klabund (pseudònim d’Alfred Henschke, 1890-1928) al gènere de la novel·la històrica arriba a un punt culminant amb Els Borja (1928), una visió tragicòmica de la carrera ascendent i la davallada de la família, assimilada al mite dels centaures que lluitaren contra els déus. Després del relat llegendari sobre els orígens, l’obra se centra en la història de Roderic de Borja, papa Alexandre VI, i els seus fills Cèsar i Lucrècia, amb les figures de Savonarola, Miquel Àngel i Maquiavel com a antagonistes estel·lars; el declivi és representat pel trist paper que s’hi reserva al sant de la nissaga, Francesc de Borja.

bbminor4BORJA I D’ARAGÓ, Francesc de, Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, amb la col·laboració de Maria Toldrà, pròleg de Josep M. Benítez, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2010 (Biblioteca Borja Minor, 4), 288 p. ISBN 978-84-7502-870-5.

Francesc de Borja, descendent de papes i reis, exduc de Gandia i general de la Companyia de Jesús, anotà en un diari, entre 1564 i 1570, les seves experiències espirituals més íntimes, els punts de la pràctica metòdica de la meditació segons els exercicis ignasians, els incidents del dia a dia del govern de la Companyia i la seva relació amb reis i cortesans. Són apunts plens d’imatges de gran bellesa literària, d’idees aquí només suggerides i desenvolupades en altres obres de l’autor, redactats amb un estil sec, de sintaxi de vegades obscura i amarat de ressons bíblics totalment interioritzats.

bbm3HUGO, Victor, COSSA, Pietro, Teatre borgià, 2, traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera [Hugo], i del Grup de traducció italià-català de la llicenciatura de Filologia Italiana, Universitat de València, dirigida per Júlia Benavent [Cossa], València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2010 (Biblioteca Borja Minor, 3), 356 p. ISBN 978-84-7502-854-5.

La sèrie de Teatre borgià continua amb una obra clau en la transmissió de la llegenda negra sobre la família, la Lucrècia Borja de Victor Hugo (1802-1885), estrenada a París en 1833. És un melodrama romàntic amb elements de tragèdia clàssica que consagra la figura de Lucrècia com a femme fatale, incestuosa i víctima del seu propi destí. L’adaptació operística de Gaetano Donizetti, Lucrezia Borgia, en va garantir l’èxit. La segona obra que presentem, Els Borja, de Pietro Cossa (1830-1880), fou estrenada en 1878 i publicada en 1881. L’aproximació al món borgià de l’autor, que havia cantat l’òpera de Donizetti dalt dels escenaris, gira al voltant de dos episodis de la llegenda: l’assassinat de Joan de Borja ordenat pel seu germà Cèsar i l’enverinament d’Alexandre. Novament, una figura femenina domina l’escena: l’antiga amant del papa Vannozza Cattanei, testimoni impotent de la tragèdia que es desenvolupa davant seu.

bbm2Cèsar Borja cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia, coordinació de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2009 (Biblioteca Borja Minor, 2), 484 p. ISBN 978-84-7502-820-0.

Conté: “Cèsar Borja en el seu context històric: entre el pontificat i la monarquia hispànica” (Álvaro Fernández de Córdova Miralles), “Els metges valencians d’Alexandre VI i Cèsar durant l’aparició del ‘mal francès’ a Europa, i els primers tractats sobre la malaltia” (Jon Arrizabalaga), “Set cartes catalanes de Cèsar Borja” (Maria Toldrà) i “Cèsar Borja: una antologia”, amb textos de Paolo Pompilio, Sebastiano Angeli, Pier Francesco Giustolo, Carlo Valgulio, Francesco Guicciardini, Jerónimo Zurita, Brantôme, Giovanni Antonio Flaminio, Andrea Bernardi, Novacula, Johann Burckard, Pandolfo Collenuccio, Francesco Sperulo, Giuliano Fantaguzzi, Sebastiano di Branca Tedallini, Bernardino Gaspari, Biagio Buonaccorsi, Maquiavel, Serafino Aquilano, Antonio Tebaldeo, Iacopo Sannazaro, Camillo Leonardi, Girolamo Soncino, Paolo Giovio, Marin Sanudo, Pietro Martire d’Anghiera, Esteban de Garibay, Antonio de Guevara, Gonzalo Fernández de Oviedo, Girolamo Pandolfi Casio de’ Medici, Ercole Strozzi, Gaspar Gil Polo, Tomaso Tomasi, Barnabe Barnes, Nathaniel Lee, G.W. Leibniz, etc.

bbm1VERNE, Jules; PANIZZA, Oskar; SWINBURNE, Algernon Charles, Teatre borgià, 1, traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera [Verne], Josep Murgades [Panizza], Àlex Ibarz [Swinburne], València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2008 (Biblioteca Borja Minor, 1), 297 p. ISBN 978-84-7502-788-3.

La llegenda dels Borja ha estat un tema recurrent del teatre europeu des del segle XVI, quan els seus membres més cèlebres –el papa Alexandre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia– encara vivien, i, ininterrompudament, fins als nostres dies. Amb aquest lliurament de Teatre borgià inaugurem una sèrie dedicada a la producció dramàtica sobre la família. El primer volum conté tres obres del segle XIX i començaments del XX. La tradició romàntica és representada per l’Alexandre VI de Jules Verne (1828-1905), que converteix el papa i el seu fill Cèsar en símbols de la tirania a què s’enfronta l’heroi italià Ettore Fieramosca. En l’inclassificable Concili de l’Amor, d’Oskar Panizza (1853-1921), la cort depravada d’Alexandre és un transsumpte de la cort celestial i l’escenari de la primera aparició de la sífilis. El duc de Gandia, un drama truncat d’A. C. Swinburne (1837-1909), gira al voltant de l’assassinat de Joan de Borja, atribuït al seu germà Cèsar.

L'institut Internacional d'Estudis Borgians

Blog els Borja

Entrades recents

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?