Apartament Borja del Vaticà

L'Institut Internacional d'Estudis Borgians

Biblioteca Borja

BB6REQUESENS I PIQUER, Joan, El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana, pòrtic d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2016 (Biblioteca Borja, 6), 516 p., il. ISBN 978-84-7502-998-6.

Des de ben aviat, els Borja van convertir-se en objecte de profecies politicoreligioses, abrigades amb l’autoritat de sant Vicent Ferrer, que, es diu, havia predit l’arribada de Calixt III al papat. La profecia “ter mugiet bos” (“tres vegades mugirà el bou”) s’hauria acomplert amb Alexandre VI, impulsor d’un ambiciós programa ideològic d’exaltació dinàstica, i amb la canonització del duc sant Francesc de Borja, que revela un punt d’inflexió en el control eclesiàstic de l’activitat profètica. El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana dóna les claus de lectura per entendre la configuració del món profètic i la seva utilització política. Partint d’una premissa, la inevitable condició de la profecia com a arma del poder i el contrapoder, s’analitza la seva confluència amb tradicions com el mil·lenarisme i l’astrologia, les formes literàries i les fonts, els protagonistes i els mecanismes de control des de l’Església i el poder laic.

BB5CANTALICIO, Giambattista, Spectacula lucretiana, introducció, edició crítica, traducció amb notes i índexs de Ferran Grau i Codina, Josep Maria Estellés i Gonzàlez i Jordi Pérez i Durà, proemi de Joan Francesc Alcina i Rovira, estudi codicològic de Francesc M. Gimeno i Blay, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2010 (Biblioteca Borja, 5), 299 p., il. ISBN 978-84-7502-871-2.

La cort del papa Alexandre VI i els seus familiars, com la de qualsevol príncep del Renaixement, acollí poetes que cantaren les gestes dels seus senyors en textos llatins de factura clàssica. D’entre els versos que Giambattista Cantalicio dedicà a enaltir els seus protectors borgians, destaquen els Spectacula Lucretiana (1502), descripció de les festes del casament de Lucrècia amb l’hereu d’una de les nissagues més prestigioses d’Itàlia, els Este de Ferrara. La “Biblioteca Borja” presenta una edició crítica dels Spectacula, amb la seva primera versió en català. Per a l’establiment del text llatí s’han tingut en compte tant el manuscrit de Nàpols com un còdex poc conegut de la Biblioteca Valenciana. L’edició guia el lector en la selva d’al·lusions mitològiques amb què Cantalicio desplega la seva erudició i ofereix una tria d’il·lustracions de manuscrits de l’autor, bells exemplars del còdex humanístic de l’inici del segle XVI.

BB4GREGOROVIUS, Ferdinand, Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, pròleg d’Eulàlia Duran, edició a cura de Maria Toldrà, traducció de Sebastià Moranta, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2007 (Biblioteca Borja, 4), 527 p., il. ISBN 978-84-7502-765-4.

Lucrècia Borja es va publicar en 1874 i immediatament es convertí en una obra de referència sobre el personatge, que ha estat completada però no superada. És la primera biografia de caràcter científic dedicada a la filla d’Alexandre VI Borja. Aporta documents públics i privats inèdits, procedents d’arxius de Roma, Mòdena, Màntua, Florència i d’altres ciutats italianes, que la present traducció, la primera al català, incorpora en apèndix i completa amb textos inèdits i bibliografia recent sobre el personatge. La primera part del llibre ens presenta Lucrècia en la cort pontifícia, on és joguina de la política d’aliances del pare i el germà Cèsar amb nobles valencians i senyors de la convulsa península italiana, que culmina en el casament de Lucrècia amb l’hereu d’una de les nissagues més aristocràtiques d’Itàlia, els Este de Ferrara. A la segona part del llibre trobem Lucrècia en aquesta ciutat, on es manté a recer de la ràpida ensulsiada dels Borja i vetlla pels fills supervivents d’Alexandre i Cèsar. Un cop duquessa, actua com a lloctinent del seu marit Alfons, és lloada pels poetes de la cort ferraresa i acaba lliurada a la pietat.

BB3WOODWARD, W. H., Cèsar Borja, pròleg de Júlia Benavent, edició a cura de Maria Toldrà, traducció de Pilar Sendra, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2005 (Biblioteca Borja, 3), 464 p., il. ISBN 84-7502-730-X.

Cèsar Borja és una de les millors biografies que mai s’han publicat sobre el fill gran del cardenal Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i de Vannozza. Woodward hi descriu la fulgurant carrera eclesiàstica de Cèsar fins al cardenalat, al qual renuncia per iniciar una aventura com a príncep secular. El domini que exerceix sobre Alexandre, els èxits militars a la Romanya, les gestes dels seus condottieri, s’escampen per tot Europa i afegeixen arguments a la llegenda sobre els Borja. Un cop mort Alexandre, Cèsar es converteix en una joguina de les potències que es barallen pel control d’Itàlia (Juli II, Ferran el Catòlic, Lluís de França). Fet presoner, protagonitza una espectacular fugida i mor en plena joventut lluitant a Navarra. La precocitat de la carrera política de Cèsar, l’enigmàtic caràcter d’un home de qui es diu que “cerca grandesa i fama”, són trets que se subratllen en aquesta biografia, basada en documents i cròniques de l’època, en què destaquen els informes de Maquiavel, interlocutor excepcional de Cèsar, a qui convertirà en model de prínceps.

BB2BURCKARD, Johannes, Dietari secret, traducció dirigida per Mariàngela Vilallonga, pròleg de Massimo Miglio, València: Edicions Tres i Quatre, 2003 (Biblioteca Borja, 2), 519 p., il. ISBN 84-7502-681-8.

Dietari secret és la primera traducció al català d’una àmplia selecció de fragments de l’obra més influent a l’hora de crear la llegenda negra que, durant segles, ha planat sobre la família Borja, el Liber notarum de Johannes Burckard, mestre de cerimònies de cinc papes del Renaixement. Els textos traduïts aquí corresponen al pontificat del segon papa Borja. A través d’aquest dietari ens endinsem en la vida quotidiana del Vaticà, de primera mà i sense intermediaris, segons la mirada, subjectiva, de la persona que durant més temps va estar més a prop d’Alexandre VI, els seus fills i les seves amants. El lector es veurà immers en un món llunyà en el temps, però molt proper, perquè no difereixen gaire les maneres de ser i fer dels homes i les dones dels homes i les dones del segle XV dels del segle XXI.

BB1COMPANY, Ximo, Alexandre VI i Roma. Les empreses artístiques de Roderic de Borja a Itàlia, València: Edicions Tres i Quatre, 2002 (Biblioteca Borja, 1), 504 p., il. ISBN 84-7502-654-0.

És un estudi sobre la personalitat cultural i artística del que fóra cardenal i segon papa Borja (1431-1503). Un llibre on s’analitza la formació del gust artisticoestètic de Roderic de Borja en els seus primers anys al País Valencià, així com la seva faceta de promotor de les arts i la cultura a la Roma i els estats pontificis italians de la segona meitat del segle XV. Mitjançant una abundosa literatura escrita, treball d’arxiu i un extens corpus visual de prop de cinc-centes imatges, el lector d’aquest llibre es podrà passejar per la Roma i la Itàlia del Renaixement en què va viure Roderic de Borja, on artistes com Bramante, Antonio da Sangallo il Vecchio, Pinturicchio o Leonardo da Vinci van treballar al servei del papa valencià.


Volums en preparació

Epistolari Borja.

Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI (ms. 12 de l’Arxiu Diocesà de Girona).

ROIG DE LA PENYA, Joan Baptista, Origen de los Borja: La primera crònica sobre els Borja.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?