Façana de l'església de Catadau.

Façana de l'església de Catadau.

La Foia i el Marquesat de Llombai

Catadau

Vicent Climent Ferrando

Població del marquesat antigament unida a Llombai, de la qual hui està separada només per un carrer. No conserva a penes vestigis de l’època dels Borja, tret de la trama urbana en la part antiga de la població, on hi ha alguns edificis amb elements arquitectònics històrics.

Catadau fou un nucli de població rebel al domini senyorial que els Borja hi exerciren. El governador Benlloch ho deixava palés en la seua obra quan qualificava els naturals de Catadau com a “malquistos con la casa de Gandía de la que siempre han sido fuertes antipodas, y de belicosos y litigantes con arta impertinencia de que estan agostados los Tribunales de Valencia”.

Els primers vestigis de poblament es trobaren a la Cova de l’Avellanera amb restes humanes, banyes, ceràmica tosca i petits objectes de sílex que emmarquen aquest jaciment en l’eneolític. Altres restes a la font del Baladre, el barranc dels Calderers o la lloma del barranc dels Camallos situen aquests poblaments a l’edat del bronze. De l’època romana apareixen fragments de terra sigil·lata al Granotar; s’han trobat algunes restes arqueològiques d’època iberoromana al cementiri, tot i que aquestes últimes han estat espoliades per la ubicació d’un ecoparc.

Al nucli antic, al capdamunt de la lloma que fa el terreny, encara avui en dia es poden veure restes de murs d’una antiga fortalesa medieval, possiblement àrab per la tècnica constructiva feta amb tapial. Segons Benlloch, es tracta “de el torreon que esta en el centro de el hoy establecido en emphiteusis á la leal familia de los Estruchs de la misma architectura, y material que la de el Palacio de Alfarbe que devio servir de Castillo, y Baluarte para la defensa de este lugar”.

L’actual església de Sant Pere de Catadau fou construïda a mitjans del segle XVII, dependent de la de Llombai. Segons Benlloch, “consta de su iglesia anexa al curato de Lombay, é incorporada á la sacra Minerva de Roma, y por esso todos los meses se haze procesion sacramental á la hora de sexta despues de la misa mayor. Estan corto su templo dedicado á San Pedro Apostol, y tan arruinado, que al pueblo le ha sido forzoso reedificarle, alargandole por los Pies, ó Puerta que rectamente mira al Poniente, cuya obra se esta actualmente con calor, y animosamente edificando de Limosna, y carga concejil voluntaria, y compromisa por los populares, á influxos de el vicario de este lugar, que lo es un Relixioso dominico, que á sus expensas mantiene el pueblo”.

Es tracta d’un temple d’estil neoclàssic d’una sola nau amb capelles laterals. El sòcol és de ceràmica de Manises amb motius geomètrics i vegetals del segle XVIII.

L’interior, que presenta una decoració neoclàssica amb daurats, ha estat rehabilitat fa uns anys. El campanar és de pedra i la portada presenta una decoració amb pedra treballada.

Del segle XVIII, encara, es conserven alguns elements arquitectònics al nucli antic de Catadau que donen un cert sabor als seus carrers.

El modernisme deixà al Catadau de primeries del segle XX una sèrie de dignes exemples. Al carrer de l’Om encara podem veure algunes vivendes particulars amb façana i interiors modernistes que denoten el nivell econòmic dels seus propietaris.

També podem admirar un altre edifici d’estil modernista, al principi de l’avinguda de Santa Bàrbara. Es tracta del Centre Catòlic i Social, obra de l’arquitecte Enrique Viedma Vidal. Titulat per l’Escola de Barcelona, Viedma Vidal coneix l’obra de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch. Construït amb taulell i maçoneria, aquest edifici té com a principals elements ornamentals les portes, els finestrals del primer pis i les llotges del segon pis, que recorden els finestrals i les llotges d’estil gòtic. A la planta baixa s’obre una porta amb un arc de mig punt, mentre que a la primera planta hi ha tres finestrals de composició tripartida inspirats en els finestrals gòtics. A la segona planta es pot veure una galeria amb nou finestres menudes a cada costat. L’edifici, propietat de la parròquia, fou restaurat fa uns anys i s’hi instal·là un museu etnològic als pisos superiors, que amb el temps quedà desmantellat. A la planta baixa del cos central hi ha una capella dedicada a santa Bàrbara.

L’arquitecte Enrique Viedma Vidal alternà en les seus obres el castissisme -sobretot en edificacions oficials o empresarials, com ara la coneguda com a casa del Xavo o la seu de la Unió i el Fènix a València- i l’art nouveau i el modernisme -en edificacions de caire més popular, com ara les casetes dels periodistes a l’antic passeig de València al mar, la Finca roja i l’edifici del Centre Catòlic i Social de Catadau.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies