La Gandia dels Borja

Santa Maria.

Un altra empremta dels Borja la trobem a escassos quilòmetres al nord de Gandia, en el municipi de Simat de la Valldigna. Aquest monestir de l’orde del Cister fou, fins a la desamortització de 1835, un important nucli de poder polític i religiós. Les seues imponents ruïnes només són un vestigi de la bellesa i grandesa d’aquest edifici fortificat que complia una doble funció religiosa i defensiva en un territori poblat per musulmans. El va manar construir en 1298 el rei Jaume II per a reforçar el seu control en aquesta zona dellà lo riu Xúquer (més al sud del Xúquer). Per a la seua fundació va portar 12 monjos del monestir de Santes Creus, amb l’abat Arnau de Saranyó al davant. Ambdós monestirs, Santes Creus i Santa Maria de la Valldigna, van estar molt relacionats amb els cenobis cistercencs del sud de França, com el de Fontfroide (Narbona) o Grandeselve, en el Llenguadoc.

Durant cinc segles i mig, Santa Maria de la Valldigna va acollir il·lustres personatges: membres de la família reial, com l’abat Joan d’Aragó, fill de Joan II, o de la família Borja, com ara Roderic de Borja o el seu fill Cèsar Borja, que encara que va ser abat del cenobi mai no hi va estar. De l’edifici gòtic i renaixentista, o de les seues ruïnes, destaquen la porta reial, el cenobi, el claustre i el palau de l’abat. Diversos terratrèmols van destruir l’església, que va haver de ser reconstruïda. La que es conserva actualment és d’estil barroc.