Altobello Melone (1490–1543) - Retrat de gentilhome, tradicionalment considerat com a Cèsar Borja

Altobello Melone (1490–1543) - Retrat de gentilhome, tradicionalment considerat com a Cèsar Borja.

La Romanya de Cèsar Borja

Pòrtic

Júlia Benavent

El viatger de la Romanya es troba actualment amb una divisió en tres províncies: Ravenna, Forlì-Cesena i Rímini. Els llindars del territori són: a l’oest el riu Sillaro, al nord el riu Reno, al sud-oest les muntanyes dels Apenins, frontera amb Toscana; d’ací en línia recta fins a Fiorenzuola di Focara, entre Gabicce Mare i Pesaro. A l’est, el mar Adriàtic. El centre geogràfic de la Romanya és Forlí.

Tanmateix aquesta recent fragmentació exclou alguns pobles que per raons històriques, geogràfiques i lingüístiques han format part del territori romanyol. Aquests serien Imola i les zones limítrofes (actualment en la província de Bolonya) i una part de la província de Pesaro-Urbino. També en formarien part el poble de Badia Tedalda, una part de Sestino en la província d’Arezzo i Firenzuola, Palazzuolo sul Senio i Marradi de la província de Florència.

Cèsar Borja

Cèsar

Aquesta particularitat no impediria, però, al viatger de reconèixer fàcilment els indrets més importants de l’època de Cèsar Borja, ja que els palaus i els edificis anteriors a la seua vinguda es conserven en gran part.

Si la ciutat de Ferrara no forma part dels circuits turístics, altres ciutats com Ravenna o Rímini són visitades pels italians i els estrangers de totes les parts del món. És inútil que recordem que la ciutat de Ravenna custodia el sepulcre de Dante Alighieri, reclamat i desitjat pels florentins, que el voldrien tenir a la ciutat de Florència i lliurar-se d’aquesta manera d’un dels pesos que més l’abaten: viure exiliada de l’autor italià més famós i venerat de tots els temps.

Ravenna és una ciutat de molts estils: des del romà tardà i del paleocristià al bizantí i al protoromànic del palau de Teodoric, i també al romànic, al gòtic i al gòtic venecià. És una ciutat d’una bellesa extraordinària, críptica. Els mosaics de Ravenna, del sepulcre de Gal·la Placídia i San Vitale, els dos baptisteris, Sant Apollinare Nuovo i Sant Apollinare in Classe són famosos per la sublimitat de les figures i els conceptes.

És molt visitada a l’Accademia di Belle Arti de Ravenna l’escultura d’un jove anomenat Guidarello Guidarelli, que era condottiero de Cèsar Borja. L’escultura és obra de Tullio Lombardo, de 1525. Sembla que el rostre bellíssim del cavaller atrau fortament l’atenció per la seua bellesa, singular si tenim en compte que fou copiat d’una màscara fúnebre. Diuen que molt sovint s’hi troben restes de pintallavis de les apassionades jovenetes que visiten el sepulcre. Val la pena que recordem la seua història. Després de la victòria del setge de Faenza, Guidarello fou assassinat. Hi ha qui diu que l’assassí fou Paolo Orsini; altres, en canvi, conten que fou Virgilio Romano, a qui havia prestat una camisa brodada en or que Virgilio no li volia tornar. Morí en casa de Penserio de Sassatello, en la parròquia de San Matteo. Les mateixes fonts conten que Cèsar Borja ordenà que l’assassí fóra decapitat.

A Ravenna hi ha també el bosc més il·lustre d’Itàlia, recordat per Dante en el “Purgatorio”, per Boccaccio en la VIII novel·la de la cinquena jornada i per Byron.

Prop del canal Major de Ravenna hi ha una zona anomenada piallassa, un sistema capil·lar, al voltant del qual fins fa poc, en els anys seixanta, encara s’utilitzaven les conegudes construccions en materials naturals, capanni romagnoli, per l’esbarjo dels caps de setmana. Ara són freqüents els reclams de cursets per la construcció d’aquests capanni, cosa que ens du a pensar que han esdevingut objecte de museu, no d’ús.

A l’oest de la ciutat de Ravenna hi ha un conjunt de poblets coneguts com la Romandiola di Levante, o Bassa Romanya, o coneguda també com Romagna Ferrarese o Romagna Estense. Aquesta regió, formada pels pobles de Bagnacavallo, San Pietro in Sylvis, Fusignano, San Savino, Alfonsine, Glorie, Villanova, Traversara, Russi i Boncellino, conserva encara l’antiga centuriació romana, dividida pels rius del Senio i el Lamone. Un dels personatges llegendaris més cèlebres d’aquestes terres és el Passator cortese, que Giovanni Pascoli evocà en Romagna. El nom del personatge era Stefano Pelloni, il Passatore. Era un bandoler dels primers anys del segle XIX. El nom li venia de l’ofici del seu pare, que feia viatges en barca pel riu Lamone. Havia nascut l’any 1824 a Boncellino di Bagnacavallo i morí l’any 1851 a Forlì, en mans de la gendarmeria pontifícia. La seua activitat, com tots els bandolers romàntics, era robar als rics. Una de les accions més conegudes fou l’atac del teatre en Forlimpopoli (hui Teatre Verdi). Morí a traïció en un dels capanni en el territori de Russi. Hi ha una cançó popular romanyola que diu:

Questa è la triste storia di Stefano Pelloni
in tutta la Romanya chiamato il Passatore
Odiato dai signori, amato dalle folle
Dei cuori femminili incontrastato re.

Alfons I d'Este

Alfons I d’Este

Les accions violentes contra les Legacions Pontifícies trobaven un certa acceptació en la població per raons històriques. El naixement de la Baixa Romanya s’esdevé en el segle XV, quan fou cedida per part dels Estats de l’Església a la casa d’Este de Ferrara. La protecció natural del mar i els Apenins que havia permés durant el segle XV el desenvolupament dels Comuni fou impedida per l’acció de l’Estat Pontifici sota el comandament de Cèsar Borja, moment a partir del qual s’encetà un període de 350 anys sota el poder temporal dels Papes. La creació del Ducat de Romanya i la derrota de les senyories, tornant a la demarcació de la Romandiola d’època longobarda foren el preludi, quan caigué Cèsar Borja, de les baralles i la desunió entre les famílies en lluita pel poder local que impedí la unificació de la regió, exposant-la a la conquesta de les potències exteriors com els Visconti, Venècia i el papat. En 1559 la pau de Cateau-Cambrésis divideix l’Emilia Romagna entre els Farnese (ducs de Parma i Piacenza), Estensi (ducs de Ferrara, Mòdena i Reggio) i Estat Pontifici (Romagna). Aquesta submissió, que rebutjaven, suposava una sèrie de tribulacions que acabaren en 1860 amb la constitució de “Regie Provincie dell’Emilia”.

Un altre personatge fonamental d’aquesta ciutat, Forlimpopoli, és el gran Pellegrino Artusi, autor d’un dels llibres més famosos i més llegits a Itàlia sobre cuina casolana, La scienza in cucina e l’arte di mangiar bene.

Bandolers i cuiners són, com deia Guido Piovene en la seua obra Viaggio in Italia, dos figures centrals en la mitologia de la Romanya.

Les terres de la plana de Ravenna són molt fèrtils, amb bons vins i bons menjars. Durant segles treballaren per llevar-li a l’aigua la terra, amb les famoses bonifiche. La fertilitat del terreny permetia que en un mateix camp es conrearen arbres de fruita i vinya. Ara sembla que els monocultius de gran extensions ja ho han fet desaparèixer. En aquestes terres es cultiva la major part de la fruita d’Itàlia. Els vins són famosos: Sangiovese, els blancs d’Albana i Trebbiano. La pasta que es cuina és també molt famosa: tagliatelle, garganelli, tortelli i cappelletti i els anticlericals, almenys de nom, strozzapreti. Les anguiles i les granotes, el pa en la forma de la piadina, o dolços com el migliaccio, de recepta antiga.

L’altra província és Forlí-Cesena. És la Romanya Central. Està caracteritzada per tenir també les zones de muntanya, la Comunità Montana d’Acquacheta i la dels Apenins en contacte amb la Toscana. Són terres aïllades d’arrelades tradicions, amb una cuina de llegum i castanyes, d’herbes silvestres, fongs i formatges, que anomenen forma.

Tenen, en general, els habitants de la Romanya, fama de violents i bromistes, però també d’hospitalaris. L’exemple que tothom cita és el de la ciutat de Bertinoro, on encara s’hi conserva una columna medieval en la plaça, anomenada colonna dell’ospitalità, on cada família havia col·locat una anella amb el seu nom. El viatger, quan arribava a la plaça, lligava el cavall a l’anella i la família escollida s’ocupava d’atendre’l mentre fóra al poble.

Biblioteca Malatestiana de Cesena

Biblioteca Malatestiana de Cesena

De la tercera província, a banda de les platges i del turisme, de Fellini i la seua gràcia, caldria assenyalar sobretot la Biblioteca Malatestiana de Cesena. És un monument humanístic en la seua funció originària. Fou erigida per Novello Malatesta a partir dels fons d’un convent, a imitació de la Biblioteca de San Marco de Florència, on un ferrarés, Savonarola, quan els Mèdici fugiren de la ciutat, acollí els fons de la Biblioteca per custodiar-los. Eren violents, els homes de l’Humanisme, però tenien cura del saber i dels llibres. La Biblioteca Malatestiana és una obra genial. La sala és obra de Matteo Nuti, deixeble d’Alberti.

Si tenim presents els monuments de l’època de Cèsar Borja que podem admirar, haurem de reconèixer que en aquest part d’Itàlia el Renaixement és francament extraordinari.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?