Cesena.

Cesena.

La Romanya de Cèsar Borja

Cesena

Eulàlia Duran

Ciutat de 90.321 habitants. Ciutat discreta, agrícola i alhora moderna. El centre històric, de forma d’escorpí, està envoltat de muralles encara ben conservades, a la vora del riu Sávio. El corso Mazzini segueix el curs de la via Emília, també ho fa el viale Mazzoni, al peu de la Rocca Malatestiana. La catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fou iniciada al final del segle XIV. Conserva l’estructura gòtica, no obstant les transformacions renaixentistes i neoclàssiques i algunes de posteriors. El campanar és de mitjan segle XV.

La Biblioteca Malatestiana és el monument més significatiu de la ciutat. Construïda a mitjan segle XV (1447-1452) dins el complex conventual de Sant Francesc, transformada posteriorment i incorporada en un vast edifici neoclàssic. De la part original, es conserva la nau antiga de la Biblioteca, que s’inspira en la biblioteca florentina de Sant Marc i segueix probables suggeriments de Leon Battista Alberti i l’escultor Agustino di Duccio, autor del preciós portal que anuncia l’aula. La biblioteca té la forma d’una basílica de tres naus: hi ha enterrat el mecenes, el seu darrer senyor, Malatesta Novello (1418-65). És l’únic exemple de biblioteca humanística conventual conservada íntegrament i que conserva un patrimoni llibresc de 341 còdexs manuscrits dels segles VIII-XV, a part dels llibres impresos. El conjunt prové del fons del convent franciscà, de la col·lecció dels Malatesta, de donacions particulars i de les còpies fetes al propi escriptori. De fet, la Biblioteca passà a dependre del Comú i no dels frares, que en foren simplement custodis.

La Rocca Malatestiana, avui enmig d’un parc, fou feta construir per Galeotto Malatesta vers el 1377, de forma irregularment pentagonal, i fou acabada vers 1480 per Malatesta Novello. La muralla encercla al mig dues grans torres i un corredor de muralla l’unia amb el palau comunal. Hi ha d’altres camins interns que uneixen les torres i ofereixen un magnífic panorama fins al mar. És un exemple excepcional d’estructura militar defensiva i una de les fortaleses més imponents i belles de la Romanya. Sobre la porta d’ingrés hi ha, esculpit en marbre, un epigrama de l’humanista local Francesco Uberti al·lusiu a Cèsar Borja que diu:

Sub patre, quae quondam fuerit; sub Caesare nato
Arx modo Caesenae est; causa probanda Duce.

L’epigrama forma part d’una sèrie que l’autor va afegir a partir del foli 175 al còdex de les seves obres (“Ubertus Caesenatensis, Opera omnia in unum collecta”) conservat a la Biblioteca Malatestiana. Uberti ja era gran quan ho escriví. Havia estat al servei del senyor de Cesena Novello Malatesta i li dedicà, en morir el 1465, unes oracions fúnebres.

L’època de major esplendor fou sota el senyor de Rímini, Galeotto Malatesta, nomenat pel papa Urbà VI com a vicari i que inicià per a Cesena la senyoria dels Malatesta, que perdurà fins a la mort del Novello el 1465 amb el retorn al domini pontifici. El 1500 conegué un nou senyor, Cèsar Borja, que elevà la ciutat al rang de capital del petit ducat de la Romanya. Durant els quatre anys del seu mandat proclamà noves festes, sobretot per Nadal del 1500, abolí el consell dels conservadors, instituí el poderós tribunal de la Rota (1503) amb poders executius i formà una milícia local, novetat aleshores revolucionària perquè li permetia de prescindir dels sempre poc segurs exèrcits mercenaris. La repressió contra els poc dòcils fou dràstica: apartà de Cesena Polidoro Tiberti, que l’havia ajudat a entrar a la ciutat, i féu decapitar a Roma el seu adversari Pier Gaspare Martinelli. El 1502 féu destruir definitivament la Rocca vella i encarregà a Leonardo da Vinci la seva substitució, així com projectes per a la basílica del Monte i per al port Cesenatico, per tal de fer-lo navegable. El 1503, a la mort del papa Alexandre VI, el nou papa Pius III invità els habitants de Cesena a l’obediència a Cèsar Borja, però la ciutat estava dividida: la Rocca amb el Valentinès, la ciutat amb el papa, el comtat amb els venecians. El papa i els venecians intentaren infructuosament apoderar-se de la ciutat fins que el papa Juli II alliberà els habitants de l’obediència al duc, però els fidels al duc resistiren a la Rocca. Amb tot, el 1504 les tropes pontifícies ocuparen la ciutat i aquesta retornà per segles sota el domini de l’Església (fins al 1797) com a formant part de la província de la Romanya i de l’eixarcat de Ravenna.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?