Cancelleria Vecchia.

Cancelleria Vecchia.

Roma i els Borja

El Palau Borja o Cancelleria Vecchia

Teresa Lloret

El Palau Borja (avui Palau Sforza-Cesarini) o Cancelleria Vecchia, un dels palaus més luxosos de la seva època, fou bastit (1458-1462) a Roma, a l’Esquilí, prop San Pietro in Vincoli, pel cardenal Roderic de Borja en la seva època de vicecanceller (càrrec que Calixt III li havia donat el 1457), amb la voluntat que fos una mostra brillant del seu poder i la seva fortuna. Era considerat una de les meravelles de Roma i guardava cert paral·lelisme amb el Palazzo Venezia, a la plaça homònima del sector nord del Capitoli, considerat el primer palau renaixentista, bastit a Roma el 1455 pel cardenal venecià Pietro Barbo, futur Pau II, amb projecte de Leon Battista Alberti i que, molt modificat, fou utilitzat per Mussolini.

La Cancelleria Vecchia fou molt modificada i ampliada posteriorment, especialment el segle XIX, per l’obertura del Corso Vittorio Emanuele II, on dóna l’actual façana principal neorenaixentista (1888), que amaga l’estructura del segle XV. Altres façanes donen a la Piazza Sforza-Cesarini i a la Via de Banchi Vecchi. El claustre central o cortile conserva del primitiu edifici la triple galeria nord i un fragment del mur de ponent, de filiació toscana. El plànol de Roma d’Antonio Tempesta (1593) mostra la façana original, d’una planta, amb merlets, una porta coronada per un frontó triangular i flanquejada per una torre de planta quadrada amb un gran rellotge.

De la rica i singular decoració interior només resten les descripcions escrites dels coetanis: Ascanio Sforza, Gaspare da Verona, Jeroni Pau, Antonio de Tridento, il Veronese o Pius II, que la comparà a la Domus Aurea de Neró. Es parla amb admiració de la “camera delle stelle”, amb estels daurats i signes del zodíac. Abundaven els tapissos gobelins, les parets de les sales estaven cobertes, a més de rics teixits de vellut i setins de brocat d’or i argent, amb rebosters amb l’escut dels Borja; hi havia una considerable biblioteca, un gabinet de numismàtica, col·leccions de joies i d’objectes litúrgics, i el mobiliari era especialment sumptuós. Eren famoses les festes que el cardenal Borja oferia en aquestes estances.

Una altra residència romana de Roderic de Borja quan era cardenal és el Palau o Torre dels Borja, entre la Piazza San Pietro in Vincoli i la moderna Via Cavour (oberta el s. XIX), on durant molt de temps va viure Vannozza Cattanei. Algunes parts de l’edifici foren enderrocades o transformades pels religiosos mínims franciscans per fer l’església de San Francesc de Paula i així la torre del palau es convertí i és encara campanar de l’església. Hi porta el carrer dit la Salita Borgia, pujada o costa dels Borja, escalonat, que s’enfila cap a l’antic palau i que es troba interromput per la Via Cavour. A la façana que dóna sobre aquesta via hi ha una àmplia i bella balconada renaixentista sobre una passatge amb volta que travessa la casa. Forma part de la tradició borgiana que en aquesta casa, on hi havia un hort o “vigna”, sopà per darrera vegada el dia 16 de juny de 1497 Joan de Borja, fill del papa, duc de Gandia, assassinat la mateixa nit, el cadàver del qual aparegué al Tíber, fet que el famós dietari de Johannes Burckard recull amb tota la seva cruesa.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?