Miquel Àngel, Pietat.

Miquel Àngel, Pietat.

Roma i els Borja

La basílica de Sant Pere

Teresa Lloret

Abans de parlar de les famoses estances vaticanes dels Borja, donem notícia d’alguns referents borgians dins la basílica de Sant Pere, iniciada, com ja hem dit, poc temps després de la mort del papa Alexandre VI.

En primer lloc, cal assenyalar que la famosa Pietà de Miquel Àngel, probablement el grup escultòric més admirat de la cultura occidental, que està situat en una nau lateral a l’entrada de la basílica, fou encarregada pel cardenal francès Jean Bilhères, cardenal legat de Carles VIII de França, al jove artista, el 1498, sota el papat d’Alexandre VI. Això pot donar valor a la tradició segons la qual el rostre del Crist jacent està inspirat en el de Joan de Borja, duc de Gandia, assassinat el 1497, amb gran dolor del pare. També s’ha llançat la hipòtesi que la cara de la Verge té una semblança amb les faccions de Vannozza Cattanei. En tot cas, és evident que hi certa analogia entre una mare amb el fill assassinat als braços i el dolor de Maria en el drama de la Crucifixió del seu Fill.

Encara a l’interior de la basílica, ens deturem a les Sacre Grotte Vaticane, situades en el seu subsòl, en un nivell, però, superior respecte a la basílica constantiniana del segle IV, on podem veure algunes capelles i tombes reials i papals a partir del segle X. El lloc més destacat i venerat és, lògicament, el sepulcre de sant Pere. Al seu corredor de sortida van ser dipositades algunes restes del primer monument funerari de Calixt III a Santa Maria della Febbre, que descrivim amb més detall en parlar del sepulcre dels papes Borja a l’església de Montserrato.

En un corredor d’accés que porta a l’actual sagristia de Sant Pere del Vaticà, hi ha el sepulcre de Pedro Carranza (1501), atribuït a Andrea Bregno, que encarregà el papa Alexandre a la mort d’aquest seu fidel cubiculari secret i protonotari, monument funerari sobri i elegant derivat de les esteles funeràries romanes, amb el retrat al centre en un medalló i les armes del papa al frontó superior.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?