Santa Maria in Monserrato.

Santa Maria in Monserrato.

Roma i els Borja

Santa Maria in Montserrato

Teresa Lloret

L’església romana de Santa Maria in Montserrato, al barri de Campo de’ Fiori, a la riba esquerra del Tíber, a la Via de Montserrato, conserva, després de diversos avatars, a la seva capella de San Diego, les restes i el senzill monument funerari dels papes Calixt III (Alfons de Borja) i Alexandre VI (Roderic de Borja), damunt un altar neorenaixentista amb les armes papals. Es conserven fragments de la tomba de Calixt III a Sant’Onofrio al Gianicolo.

Sepulcre dels papes Borja (Santa Maria de Montserrato).

Sepulcre dels papes Borja (Santa Maria de Montserrato).

Sepulcre dels papes Borja (Santa Maria de Montserrato).

Sepulcre dels papes Borja (Santa Maria de Montserrato).

Les despulles dels dos pontífexs havien estat enterrades a la seva mort a l’església de Santa Maria della Febbre, adjacent a la basílica del Vaticà, en un monument fet construir per Roderic de Borja quan encara era cardenal. El futur sant Francesc de Borja, besnét d’Alexandre VI, ja jesuïta, que havia rebut l’encàrrec dels papes Juli III i Pius IV de fer un monument funerari per a Calixt III a Santa Maria Maggiore, intentà, tanmateix, que les restes fossin traslladades a la nova església de Gesú de Ferrara, però la seva construcció es retardà i no pogué dur a terme aquesta intenció (morí el 1572). El 1585, amb la renovació de la plaça del Vaticà, la tomba dels papes fou dispersada i les restes mortals foren dipositades en una urna de plom. El 1610, el protonotari apostòlic, el xativí Joan B. Vives, féu traslladar l’urna a l’església de Santa Maria de Montserrato, on restà durant segles en un racó de la sagristia. Ja avançat el s. XIX, l’ambaixador espanyol a Roma, comte de Coello, encarregà un discret monument funerari en marbre blanc de Carrara a Felipe Moratilla, escultor madrileny pensionat a Roma, que fou col·locat a la capella esmentada. La dissort perseguia els papes perquè al monument figuren les efígies en dos medallons però amb el nom dels dos papes canviat. En 1941-1980 aquesta mateixa capella conservà el sepulcre del rei Alfons XIII, mort a Roma a l’exili, fins al seu trasllat a l’Escorial.

Sepulcre del papa Calixt (Grotte Vaticane).

Sepulcre del papa Calixt (Grotte Vaticane).

Del primitiu monument funerari de Calixt III que hi hagué a Santa Maria della Febbre, encarregat pel cardenal Roderic i el seu cosí Lluís Joan del Milà, queden uns interessants elements que es poden veure al corredor de sortida de les Sacre Grotte Vaticane, un ampli recinte que s’estén sota la nau central de la basílica vaticana, que guarda la tomba de molts papes i sarcòfags paleocristians i altres restes de la basílica vella. Es tracta del sepulcre, incomplet, del papa, amb la imatge jacent de rostre serè, de gran bellesa, el delicat relleu de Christus Patiens i les escultures en alt relleu de sant Vicenç Ferrer, sant Osmond de Salisbury, sant Bartomeu i sant Joan, que per la seva factura han estat atribuïdes a Andrea Bregno, escultor de confiança de Roderic.

Sepulcre del papa Calixt (Grotte Vaticane).

Sepulcre del papa Calixt (Grotte Vaticane).

L’església de Montserrato és un notable edifici bastit els s. XVI-XVII i molt reformat posteriorment. Té el seu origen en un hospital per acollir pelegrins fundat per súbdits de la corona catalanoaragonesa residents a Roma al principi del s. XVI i el projecte arquitectònic (1518) és d’Antonio da Sangallo il Giovane, nebot del gran arquitecte florentí Giuliano da Sangallo, al qual Alexandre VI havia encarregat l’enteixinat de Santa Maria la Major. La façana és ornada en la part inferior de lesenes corínties i una portada setcentista entre columnes coronada per un relleu amb la Mare de Déu i l’Infant que serra la roca, al·lusió al santuari català de Montserrat. Al seu darrere, amb entrada per la Via Giulia, hi ha l’Institut Espanyol d’Estudis Eclesiàstics, dit Col·legi de Montserrat, institució on resideixen i cursen estudis futurs preveres espanyols.

L’advocació oficial de l’església és modernament de Santiago i Montserrat, ja que en ser abandonada el 1818 l’església de Santiago dels Espanyols (dita després Nostra Signora del Sacro Cuore), de la Piazza Navona, que era l’església dels súbdits de la corona de Castella a Roma, la de Montserrat passà a ser l’església oficial d’Espanya a Roma. Moltes obres d’art de l’edifici de Santiago dels Espanyols foren traslladats al de Montserrat, com és el cas d’una bella escultura de l’apòstol de Jacopo Sansovino (tercera capella esquerra) o la pintura sobre sant Diego de Alcalá d’Annibale Carracci (primera capella dreta). Altres interessants peces del mateix origen es troben a les dependències del Col·legi de Montserrat, com els monuments funeraris del pòrtic o el magnífic bust del cardenal Pedro Foix de Montoya (1621), de Bernini, de la Sala de Conferències (en formaven part els dos busts que es conserven al palau de l’ambaixada espanyola de Roma amb els títols Anima beata i Anima dannata).

La propera plaça del Campo de’ Fiori, on té lloc el més viu i animat mercat de Roma, està presidida per la monumental estàtua de Giordano Bruno, el gran humanista cremat viu aquí per heretgia l’any 1600. És un barri on alternen grans palaus del Renaixement -com l’extraordinari Palazzo Farnese- amb cases populars i antics albergs, entre els quals el que posseïa Vannozza Cattanei, amistançada de Roderic de Borja i mare de Cèsar i de Lucrècia, en una cantonada de la plaça.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies?