Assentaments de notari (i 2)

(Continuació) III. Referits a Francesc de Borja, duc i més i jesuïta i més Un tercer Borja a Les Rúbriques de Bruniquer. I a fe que amb lletra gruixuda –ja s’entén– no per més tinta en ella i sí més tela perquè la talli i l’apami l’historiador. L’afeccionat ha de...

Assentaments de notari (1)

Assentament no és pas ben exacte. Anotacions, tampoc. Llista de notícies s’acosta més a la realitat, però em sona a prosaic, com una devaluació de la història, perquè, de fet, es tracta de dades històriques i mereix un nom sonor perquè, endemés, un notari les compilà...

La frase feta ha anat a missa

“Anar a missa”. Ho he sentit a dir des de fa anys i panys o, si filem prim, ho sentia a dir, ja no en aquests darrers –posem-n’hi quinze?– si no m’ho dic a mi mateix. Sigui el que és o el que fou, entenc com entenia que quan una feina o una decisió era ben feta i...

El judici de la perplexitat

No m’estranyaria si algú es demanés per quin perquè ha costat tant d’aparèixer en pantalla l’escriptor de Monòver, l’estilista de la llengua castellana de la “generación del 98”. Tampoc m’estranyaria si ningú no s’ho hagués preguntat. Sigui blanc, sigui negre, tant se...

Llaurem la bona imatge de Lucrècia

Quants penjaments arrossega Lucrècia Borja? No ens fem pas il·lusió de fer-los fonedissos. Molt serà si resten com a simple testimoni d’uns temps passats i sense que avui entelin la seva memòria. Però tal volta el millor sigui refer-ne les lluïssors, que també hi són,...

Més que prosopografia

La parauleta, oi?, no era esperada al blog i fins jo mateix me n’he encertit, vaja!, m’he assegurat del que vull amb ella dir. Prosopografia, descripció dels trets físics d’algú i també, amb cert gruix de dades, descripció dels personatges rellevants d’una època,...

No calia, de tothom era conegut

Aquest enigmàtic títol té fàcil explicació i aviat es comprovarà. En un dels sis primers mesos de l’any 2018 va publicar-se (enguany, primer aniversari per celebrar-ho), un text del segle XVI escrit aleshores a València i avui encara conservat a la seva catedral....

Un Borja virtual a Amèrica ara fa 525 anys

Desconec quantes variants hi ha d’interpretació sobre el fet d’escriure en ocasió d’una data. Com interpretar el record d’un personatge o d’una feta, només perquè el calendari –i algú que te’n fa memòria– en marca el dia, el mes o l’any. Més aviat m’ha semblat, a...

Cervantes a l’ombra borgiana

En llengua castellana hi ha una dita: “Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija”. D’acord amb aquesta sentència paremiològica i amb la realitat d’un bon sol i un arbre frondós, hauria d’ajustar el títol: “Cervantes a l’ombra d’un brancam borgià”. Així fou...

Per lluir fama, veu de poeta?

Hom ho sap: tenir poder és dur a la mà la vareta que aconsegueix els capricis. A més poder, més capricis es poden satisfer. De tenir-los, qui li’n priva? D’obtenir-los, quin atrevit els hi entrebancarà? Si el caprici vesteix la vanitat i amb ella enlluerna els qui...

La Inquisició? Els Borja?

Un incendi a la Biblioteca Reial d’Estocolm el 1697 reduïa a cendres el darrer exemplar conegut d’una Bíblia en llengua catalana estampada a València el 1478, el darrer de 600 exemplars. En coneixem, per atzaroses circumstàncies, el contingut del colofó. Un fragment:...

Cinc-cents anys de la mort de Vannozza (1442-1518)

La d’una làpida sepulcral. La de vida al marge. No se’n parla i se l’esmenta. La mare de quatre fills papals. Sí, és ella. Hem de recordar-la, potser honorar-la i, puix era de religió cristiana, encomanar-la a Déu qui sigui creient. Giovanna dei Cattanei, Vannozza...

El poder de Lucrècia

So che un raggio di sole (di Dio?) ancora può incarnarsi se ai piedi della statua di Lucrezia (una sera ella si scosse, palpebró) getti il volto contro il mio. * Qui nell’androne come sui trifogli; qui sulle scale come là nel palco; sempre nell’ombra; perché se tu...

Ho sabíem, però…

–Sabíem coses de la història del monestir de Montserrat. –Què em dius!, les sabem. –Sí. És clar. I qui diu d’aquest lloc tan concret pot afirmar-ho de qualsevol altra història de ciutat o de persones o de pobles enters. Sabíem i sabem, però sempre solem oblidar el...

Quatre mots i una locució adverbial

Va ser l’any de 1883 quan el canonge vigatà Jaume Collell va copiar un manuscrit català de Sardenya, essent a Roma on era custodiat. Sis anys més tard el reproduïa a la Revista Catalana i no fa pas molt he tingut el plaer filològic i històric d’estudiar-lo i fer-ne...

Un verí més estimat que…

Són les paraules centrals de les últimes ratlles d’un text breu, ell mateix no massa llarg; en l’original i traduït, aquest: En effet, la haine est une liquer précieuse, un poison plus cher que celui des Borgia, – car il est fait avec notre sang, notre santé, notre...

Per rumiar-hi

Yes, circumstances of the interest are there, but where is the interest itself? [Sí, les circumstàncies de l’interès són aquí, però, on és l’interès en ell mateix?] Amb aquesta pregunta més o menys semblant a l’original –la que es fa Henry James al seu assaig The New...

Els cardenals també topen

Els cardenals a voltes s’aprecien Les relacions humanes són moltes i diverses. De les familiars a les del simple veïnatge ciutadà, podem catalogar-ne una bona pila, però em limito a considerar-les totes repartides en dos conjunts: el que anomenaria de coneixença i el...

Al voltant d’un títol

Va ser el 1496 quan el papa Alexandre VI concedí als reis Isabel de Castilla i Fernando de Aragón el títol de “Catòlics”, des d’aleshores inseparable d’ells –amb rares excepcions– en la tradició historiogràfica i popular. Recordada la data, els qui n’han estudiat la...

De George Steiner als Borja

Un camí fet a recules després de llegir ratlles com aquestes: Els nens i els adults es tradueixen als idiomes respectius, com fan les generacions successives. El llenguatge està en moviment i canvi perpetu. Les regions, fins i tot els pobles veïns, tenen dialectes i...

Dada borgiana amb assossec inclòs

En un text anterior en aquest mateix blog, s’escaigué de parlar de Jordi Rubió i Balaguer a propòsit de fer-ho de Lucrècia Borja. Res fora vol en adduir la seva autoritat reconeguda unànimement. Succeí, però, que es va descobrir en ell una badada i, la veritat,...

Tot per una badada, II: Però Eiximenis hi era

(Continuació) La segona part anunciada té a veure –es veia venir, oi?– amb el títol general i s’ha d’aclarir sense esperar més; s’ho mereix el pacient lector. El 1949, i s’allargà fins el 1967, es publicava, volum a volum, a Barcelona, una Historia general de las...

Tot per una badada, I: N’era devota, Lucrècia?

Solen ser arriscades les afirmacions sense altra dada que una línia de lletres impresa, i més si té relació amb la intimitat d’algú. Deixem-ho, doncs, en una ingènua piadosa pregunta, feta, endemés, amb una entonació neutra tant com sigui possible perquè d’ella, de...

Un bou al tamboret

Qui visiti el Museu de Belles Arts de València podrà plantar-se, per contemplar a pleret, davant d’una taula de Bernardino di Benedetto di Biagio, això és, podrà admirar una obra d’Il Pinturicchio. Reprodueix tres personatges en imatge suposada de dos i en retrat...

Una lliçó de Paul Valéry

Com que l’he de treure del seu lloc original, la presento. Es troba en dues pàgines intitulades L’ange, publicades com a “plaquetta” el juny de 1946 per la Nouvelle Revue Française. Les paraules inicials i les últimes: Une manière d’ange était assis sur le bord d’une...

Dos retrats en guadamassil

Al Museu de la Catedral de València hi ha dos retrats sobre els quals hom pot passar-hi, entretinguda o no, la mirada i el pensament. A distància, només amb una reproducció fotogràfica, podem intentar-ho. Els experts els situen fets el 1568. El seu autor, si no de...

Per entendre-ho, una profecia

Va ser l’any del Senyor (potser també el d’algun diable) de 1492. Com tots, els precedents i els que vindrien després, col·leccionà esdeveniments de tota mena, uns quants per a ventar-los a l’oblit dels segles, uns quants per estampar-los a les pàgines de la història,...

Francesc de Borja al Dietari (i 2)

(Continuació) La mirada al panorama Desconec si els lectors d’aquest blog han parat esment en tanta borderia –amb bastanta, si més no– que apareix en una plana no i en altra sí, si són dedicades als Borja –o si ho fossin a moltes altres famílies nobles. Avui toca...

Francesc de Borja al Dietari (1)

El panorama Precisions: sant (perquè amb el nom Francesc, a la família Borja, n’hi hagué uns quants, dos ducs de Gandia i un tercer amb el nom compost de Carles Francesc i un quart que fou el X, Pasqual Francesc; dos cardenals i un virrei del Perú; un bastard del VI...

Hi és per la rima o per la llegenda?

Hi és, sí, en un poema de Pere Quart; el darrer del seu primer llibre, Les decapitacions. Entenguem-ho: un personatge es fa present en els versos, així, a primera ullada, perquè ho exigeix la llei de la rima consonant. O bé perquè com a tal és ben trobat i digne...
Pàgina 1 de 3123

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies