Una paraula als diccionaris: Borja (llicència fantasiosa)

“Borja als diccionaris lingüístics” seria un altre títol possible. O “borja en la lingüística”. I altres combinacions encara. Trieu i remeneu. El fet és que existeix el mot i els lingüistes no l’obliden. Una primera aproximació la podem fer amb el conegut com a...

En el centenari de Rubén Darío, els Borja

En aquest any de 2016 els nicaragüencs, i amb ells els amants de la poesia, estan de festa. S’escau el centenari de la mort de Rubén Darío, “el poeta más naturalmente dotado que ha tenido el castellano desde Lope de Vega […] es un hombre mozo o granado, pero es...

Es pren el nom de Borja en va?

L’inquiridor que es mogui atret per la pregunta que encapçala la redacció i la intitula, oportunament se’n sortirà i em sembla que amb no gaire suada. Abans, però, amb la pregunta apareix el desconcert. D’on ve? A què treu cap? Ha estat rumiada al gabinet d’estudi?...

Alexandre VI: L’art entre el bon gust i la propaganda

Una sentència escrita sense matisos, a voltes la invalides deixant-la nua, així, sense el vestit de les precisions. L’exemple pot llegir-se en aquestes ratlles escrites fa no gaires setmanes, en parlar de la relació que tenia el papa Alexandre VI amb l’art: “em sembla...

L’art adunà J. W. Goethe i uns Borja

Finida una primera estada de tres mesos, Goethe deixava Roma camí de Nàpols. La primera jornada d’aquell 22 de febrer de 1787 va ser al poble de Velletri. No era gaire enllà i van arribar-hi de bona hora sense haver-se entretingut a Albano, una vila major. Velletri...

Un retrat de Cèsar Borja amb versos de Verlaine

Hi ha molta varietat de Borges, socialment parlant. Des del pagès més ancestral a les dames i cavallers últims de la històrica família valenciana. Que hi hagi varietat de versos per a la varietat de tots els parents, sembla ben normal. Per tant, també hi ha un poema...

De mans a mans, 500 anys

1493 El papa Alexandre VI escriu una carta al seu fill Joan de Borja, II duc de Gandia, un diumenge a les 6 de la tarda. A la matinada següent, la del dilluns, Joan es fa a la mar amb quatre galeres. Deixava Roma en direcció a Barcelona, on arribà el 24 d’agost de...

Sis versos d’Ernesto Cardenal amb Francesc de Borja

El teòleg i poeta Ernesto Cardenal ha narrat en les seves memòries la particular revisió que, amb poc més de vint anys i acompanyat d’una jove amiga, havia experimentat en pròpia pell de la cèlebre anècdota borgiana sobre la contemplació del cadàver de l’emperadriu....

Francesc de Borja i Jacint Verdaguer amb llegenda i versos

Entre els múltiples eixos al voltant dels quals gira la tasca investigadora de Joan Requesens, filòleg i teòleg, hi ha una de les grans figures de la Renaixença literària catalana, Jacint Verdaguer (1845-1902). És, aquest, un nom que a ben pocs se’ls acudiria de...

Un altre fat borgià

En un llunyà bon dia de conversa, l’admirat i sempre recordat pare Miquel Batllori em digué que els historiadors bons no demostren la història, sinó que la mostren. Va usar dos mots de so proper i diversos de sentit per fer-me entendre finament que en aquest ofici la...

Un poema de Sophia de Mello Breyner en català

Fa uns dies, en aquest mateix blog us parlava de la “Meditaçao del duque de Gandia sobre a morte de Isabel de Portugal”, un poema de Sophia de Mello Breyner Andresen que revisa, de forma molt personal, l’impacte que la visió del cadàver de l’emperadriu va...
Pàgina 3 de 3123

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies