És permès de confessar-se aquí? Ja fan un xic de pila les pàgines que porto escrites sobre els Borja. Els dies se m’escolen de les mans i elles es queden amb un regust agredolç. No em deixa ni en recordar-ho a temps passat. És que en cercar temes i en redactar-los,...
Situem-nos en lloc i dia. Roma, 10 de setembre de 1491. Ha deixat aquest món Alonso Carrillo, bisbe d’Iruña, altres en diuen Pamplona, y su Obispado se diò luego por el Papa Alejandro VI al Cardenal Cesar Borja su Hijo, que à principios del año siguiente à 12 de...
Dir que van junts fóra una afirmació urticant. De costat és, simplement i precisa, l’ordre en què són esmentats. Així aparegueren el 1910 al diari La Veu de Catalunya. –I vostè, senyor autor, què prepara? –Actualment estic treballant en un drama històric sobre...
Com altres vegades passa, el títol d’un petit comentari no l’encertes fàcilment. Aquesta volta amaga al darrere una convenció o un costum que podia o no tenir significació. És la dedicatòria d’un llibre. Més exacte en aquest cas: allò que en diríem el pròleg a la...
Tres vegades bramarà, o mugirà fort el bou i hom sabrà dues coses: que el sant dominicà Vicent Ferrer era autèntic profeta i que a la cadira de sant Pere, al Vaticà, hi seuran tres valencians de la mateixa família. Així ho va contar la tradició durant més de cent...
Allarguem com cal el títol: Un Borja en el temps de la guerra dels Segadors. Les dades són les justes i les trobem a la Història de Catalunya de Ferran Soldevila. Som en temps de Felip IV de Castella –III de Catalunya-Aragó i de Portugal. Som en temps del “Conde-duque...
El poble, hom el trobarà per carretera anant de Madrid a Burgos, ben poc més de quaranta quilòmetres abans d’entrar al vell cor de Castella. Lerma. Bé: “Villa Ducal de Lerma”; cap de la zona comarcal que rega el riu Arlanza. Un poble bell situat en un turó que domina...
La inconstància del moviment variable de l’atzar fa que ens haja de presentar tota mena de rostres. Hi ha cap acció de justícia més expressa que aquesta? El duc de …, després que havia decidit enverinar …, a casa del qual, …, anaven a sopar ell i...
Tradueixo una frase i la rellegeixo. “Perquè els llibres són la continuació uns dels altres, malgrat el nostre costum de jutjar-los per separat”. L’he trobada al capítol cinquè del llibre de Virginia Woolf A Room of One’s Own. I l’he recordada en tenir al davant...
Cau la tarda a Praga. El sol tenyeix les pedres d’un groc carabassenc que poc a poc es torna malva. Envia, per darrere nostre, la seva última claror directa. Al matí faríem via banyats de llum lletosa, més aviat grisa, a la cara. Caminem lentament des de la riba...
“Borja als diccionaris lingüístics” seria un altre títol possible. O “borja en la lingüística”. I altres combinacions encara. Trieu i remeneu. El fet és que existeix el mot i els lingüistes no l’obliden. Una primera aproximació la podem fer amb el conegut com a...
En aquest any de 2016 els nicaragüencs, i amb ells els amants de la poesia, estan de festa. S’escau el centenari de la mort de Rubén Darío, “el poeta más naturalmente dotado que ha tenido el castellano desde Lope de Vega […] es un hombre mozo o granado, pero es...
L’inquiridor que es mogui atret per la pregunta que encapçala la redacció i la intitula, oportunament se’n sortirà i em sembla que amb no gaire suada. Abans, però, amb la pregunta apareix el desconcert. D’on ve? A què treu cap? Ha estat rumiada al gabinet d’estudi?...
Una sentència escrita sense matisos, a voltes la invalides deixant-la nua, així, sense el vestit de les precisions. L’exemple pot llegir-se en aquestes ratlles escrites fa no gaires setmanes, en parlar de la relació que tenia el papa Alexandre VI amb l’art: “em sembla...
Finida una primera estada de tres mesos, Goethe deixava Roma camí de Nàpols. La primera jornada d’aquell 22 de febrer de 1787 va ser al poble de Velletri. No era gaire enllà i van arribar-hi de bona hora sense haver-se entretingut a Albano, una vila major. Velletri...
Hi ha molta varietat de Borges, socialment parlant. Des del pagès més ancestral a les dames i cavallers últims de la històrica família valenciana. Que hi hagi varietat de versos per a la varietat de tots els parents, sembla ben normal. Per tant, també hi ha un poema...
“I què pot significar en aquest món un home a la vida de l’altre? Infinitament molt, i tanmateix infinitament poc”. Ho sentencia, penso que sàviament, György Lukács (“El moment i les formes: Richard Beer-Hofmann, I”, L’ànima i les formes, Barcelona, 1984, p. 163). Un...
Baltasar Gracián, l’enginyós jesuïta aragonès, publicava el 1647 una colla d’aforismes en el llibret Oráculo manual y arte de prudencia. Aquest és el desè: “Fortuna y Fama. Lo que tiene de inconstante la una, tiene de firme la otra. La primera para vivir, la segunda...
I. L’última foscor S’havia fet monja carmelita en despuntar la joventut. Duia el propòsit de lliurar-se a estimar Déu. Va aplicar-s’hi i els anys s’escolaren amb els dies fets només de nits. I de neguits. “Desde el principio comenzó a pensar en la Pasión de...
1493 El papa Alexandre VI escriu una carta al seu fill Joan de Borja, II duc de Gandia, un diumenge a les 6 de la tarda. A la matinada següent, la del dilluns, Joan es fa a la mar amb quatre galeres. Deixava Roma en direcció a Barcelona, on arribà el 24 d’agost de...
El teòleg i poeta Ernesto Cardenal ha narrat en les seves memòries la particular revisió que, amb poc més de vint anys i acompanyat d’una jove amiga, havia experimentat en pròpia pell de la cèlebre anècdota borgiana sobre la contemplació del cadàver de l’emperadriu....
Entre els múltiples eixos al voltant dels quals gira la tasca investigadora de Joan Requesens, filòleg i teòleg, hi ha una de les grans figures de la Renaixença literària catalana, Jacint Verdaguer (1845-1902). És, aquest, un nom que a ben pocs se’ls acudiria de...
En un llunyà bon dia de conversa, l’admirat i sempre recordat pare Miquel Batllori em digué que els historiadors bons no demostren la història, sinó que la mostren. Va usar dos mots de so proper i diversos de sentit per fer-me entendre finament que en aquest ofici la...
Fa uns dies, en aquest mateix blog us parlava de la “Meditaçao del duque de Gandia sobre a morte de Isabel de Portugal”, un poema de Sophia de Mello Breyner Andresen que revisa, de forma molt personal, l’impacte que la visió del cadàver de l’emperadriu va...
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies. Què són les cookies?ACEPTAR
