Benvinguts al blog Els Borja
El seu objectiu no és tan sols recollir i/o comentar notícies concretes sobre la nissaga i els seus membres més coneguts (els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, sant Francesc de Borja i els ducs borgians de Gandia…), sinó també fer-se ressò de projectes de caire divers relacionats amb la història i la cultura del seu temps i el context geogràfic immediat: els països de l’antiga Corona d’Aragó i, en general, les monarquies i les senyories de l’Europa moderna.
Lucrècia Borja, governadora de Sermoneta (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 19)
L'anònim aragonès autor de la història d'Alexandre VI denuncia un cop més els mecanismes amb què el pontífex enforteix la seva posició política a Itàlia valent-se de les estratègies de promoció dels seus fills. La figura de Lucrècia, antiga governadora de...
Quan la política no deixa reposar
La distinció que penso em sembla a propòsit, si més no pel trosset d’història que uns papers m’han recordat. És la següent. Qui disposa de poder, qui mana, qui té la paella pel mànec (en expressions diguem de més amunt a més avall), no pot reposar...
Alexandre contempla la seva filla Lucrècia, amagat rere una gelosia (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 18)
Un dels passatges més torbadors de la història aragonesa d'Alexandre VI descriu una breu escena que té lloc el primer dia de l’any 1500. El papa, després de travessar el passetto que duu del palau pontifici a Castel Sant’Angelo i amagat rere una gelosia...
Per virrei no, per jesuïta sí
Si avui féssim un bon exercici d’imaginació, sortiríem del Metro de Barcelona a l’estació de la plaça Catalunya. Ho faríem per l’escala que aboca la riuada de gent o un rajolí segons les hores, directament al cap de la Rambla. Puges els darrers graons i ja...
Anem a teatre
—Aquesta tarda anirem a teatre. —Avui, amb el fred que fa? —Sí. Precisament avui, 11 de gener de 1895. —Ahir, a la Boqueria, no vaig sentir parlar de cap obra de teatre. —Ja sabem que la teva oïda és més fina pels xiuxiueigs de mil foteses i no pas per les...
Celebracions pel bateig de Roderic, fill de Lucrècia Borja i d’Alfons d’Aragó (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 17)
La història aragonesa continua el periple de Lucrècia Borja amb la narració del retorn a Roma de la dama i del seu germà Jofré de Borja, amb els consorts respectius, els també germans Alfons i Sança d’Aragó, cridats pel papa Alexandre, que no pot amagar...
Si m’ho permet, ho signaré
Penso que me les hec amb una excepció. També penso que és inversemblant després de més de cent anys. Aquesta doble cavil·lació ve a tomb en considerar la quantitat de premis Nobel de literatura arrenglerats. D’entre tants, no hi ha versos o prosa de...
Bona Pasqua!
T. R. Toscano, La tradizione delle rime di Sannazaro e altri saggi sul Cinquecento
:: Tobia R. TOSCANO, La tradizione delle rime di Sannazaro e altri saggi sul Cinquecento, Napoli: Paolo Lofredo Editore, 2019 (Le ricerche di critica letteraria. Nuova serie, 31), 264 p. ISBN-13 978-8832193237. :: "Il volume offre il bilancio di ricerche...
Lucrècia Borja, abandonada pel marit napolità, és nomenada governadora de Spoleto (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 16)
Lucrècia reapareix a la història anònima del papa Alexandre un any després, l’estiu de 1499, embarassada del seu segon marit, Alfons d’Aragó. Les desavinences entre el pontífex i el rei Frederic de Nàpols tenen ressò immediatament en les aliances familiars...
Un campanar, un llamp, Francesc de Borja
Com tantes vegades, una cosa és el títol –a voltes capgirat perquè penses que amb ell captaràs algun lector de més (desenganyeu-vos: a tot escriptor li plau de ser llegit, una mica, un poquet, però sí)– i una altra el contingut que penja a sota, més...
Aquesta vegada solemnement…
Aquesta vegada solemnement... Solemnement s’ha de repetir que “Els Borja, doncs, apareixen en els llocs més inesperats...” Per què un “doncs” a la frase solemne? Perquè es troba al final del text que és imprescindible de copiar tot seguit i fil per randa....
Festes per les noces de Lucrècia Borja i Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 15)
Aquell any 1497, tan intens en la vida de Lucrècia, que es va tancar amb un divorci i un fill de paternitat objecte de tota mena de brames escandaloses destinades més a perjudicar la imatge del pontífex que no a la interessada, arribaria al clímax amb l’assassinat, el...
I esdevingué mite
Un entre els molts de la història: Cèsar Borja, fill del Rei de Roma i del Pontífex de la Cristiandat, segle XV. Mite al pas dels segles, doncs, fins a la ploma de Silvestre Vilaplana que ens el mostra en la novel·la La sang del príncep. Compte! que el...
Conferència sobre Lucrècia Borja al Palau Requesens de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona obre un cicle de conferències intitulat "Personatges polèmics de la història i de la cultura" amb una sessió dedicada a Lucrècia Borja, a càrrec de l'historiador i medievalista José Enrique Ruiz-Domènec....
Una incògnita als Apartaments Borja
Una reflexió descol·locada en el temps, però viva en el record de l’experiència, s’instal·la en aquestes pàgines. Per ajustar-la un poc al passat: era un 16 d’agost, l’endemà d’un dels dies en què els Museus Vaticans són closos per raó de la festivitat...
La tràgica mort de Perotto o Perot Pujol (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 14)
A l’apartat anterior d’aquesta antologia de l’anònima història aragonesa del papa Alexandre VI hem vist com Lucrècia havia fugit el 1497 al convent romà de San Sisto, que per aquella època va patir un procés de depuració que –explica el cronista– només hi...
Una cadena de mares i fadrines borgianes
A Guerra i pau, Lev Tolstoi ens ha deixat en el primer capítol de l’onzena part la reflexió següent: El primer procediment històric consisteix a prendre arbitràriament una part d’esdeveniments ininterromputs i examinar separadament els altres, quan no hi...