Benvinguts al blog Els Borja
El seu objectiu no és tan sols recollir i/o comentar notícies concretes sobre la nissaga i els seus membres més coneguts (els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, sant Francesc de Borja i els ducs borgians de Gandia…), sinó també fer-se ressò de projectes de caire divers relacionats amb la història i la cultura del seu temps i el context geogràfic immediat: els països de l’antiga Corona d’Aragó i, en general, les monarquies i les senyories de l’Europa moderna.
Primera part, segona part
El dia 18 d’abril de 1494, a Roma, el cardenal Cèsar Borja agafà paper, sucà la ploma al tinter i va escriure al seu germà Joan de Borja, duc de Gandia. A l’Arxiu Vaticà es conserva aquesta carta. Il·lustríssimo senyor e caríssim germà: Per vostra...
De la batalla perduda de Lucrècia Borja per l’herència napolitana a les negociacions per al matrimoni de Ferrara (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 21)
Amb l’assassinat d’Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie, es tancava qualsevol possibilitat que la viuda, Lucrècia Borja, administrés els estats napolitans del difunt en nom de l’únic fill en comú, Roderic. El rei Frederic de Nàpols no en va voler saber res, de...
Dos pedestals per a Cèsar Borja
I Existeix una pintura del 1864 de Federico Faruffini, oli sobre tela, que porta per títol el que s’hi veu a primera vista, dos personatges en una espaiosa estança,“Legazione de Niccolò Machiavelli, cittadino e segretario fiorentino, a Imola per incontrare...
L’assassinat del duc de Bisceglie i el dol de la seva viuda, Lucrècia Borja, camí de Nepi (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 20)
L’anònima història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI narra amb detall l’assassinat del marit napolità de Lucrècia Borja, Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie, a partir dels rumors que van córrer a l’època, que el van atribuir a sicaris de Cèsar Borja. La...
Borges a Cervera (i 2): la presència del segon
(Continuació) Un altre Borja va anar un dia a Cervera talment com va fer-ho el primer, Alexandre VI, és a dir, ni a peu ni a cavall sinó, com ho diríem avui, virtualment. Es conta, i la història em temo que no ho pot confirmar amb totes les garanties...
Borges a Cervera (1): quin mesclament!
Diguem-ho així, mesclament. A Cervera de Segarra. Ciutat clafida d’història com poques n’hi ha. Situem-nos a l’any 1909, en un parell de pàgines d’un llibret on trobem la ciutat i al seu bell mig, per modes diversos, Jaume Collell, Francesc d’Assís, Pere...
De Peníscola al bisbat de València: Alfons de Borja en una crònica catalana del segle XV
Des de ben aviat es va considerar que la participació d’Alfons de Borja en la resolució d’un dels últims serrells del Cisma d’Occident –la reducció no violenta de la cort pontifícia de Peníscola on s’havia fet fort el papa Luna, Benet XIII, i on el 1429...
Es presenta una edició crítica de l’epistolari de Lucrècia Borja: Lettere di Lucrezia Borgia (1494-1519)
Data i lloc: dissabte, 26 de setembre de 2020, 10h, Mòdena, Archivio di Stato (ASM). Hi participen: Patrizia Cremonini (directora de l’ASM), Marialucia Menegatti (Associazione culturale Ferrariae Decus), Monica Iotti (Associazione Soroptimist International...
Un de Brossa borgià?
Un poema, evidentment. De Joan Brossa, el poeta barceloní, únic més que cap altre, el d’aquests versos: Camina un home amb les sabates espellifades. D’aquí a vint anys serà ruc, ai!, ric. (Qui té boca s’equivoca.)[1] “Borgià”, és a dir, no del barracó...
Un “liber ordinum” de la diòcesi de València en temps del bisbe Roderic de Borja
Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479), ed. a cura de M. Milagros Cárcel Ortí, València: Universitat de València, 2018 (Fonts Històriques Valencianes, 68), 587 p., il. ISBN 978-84-9134-305-6. La sèrie dels libri ordinum o llibres d’ordenacions...
La dona romana d’Anselm Feuerbach: un retrat de Lucrècia Borja? (I bon estiu!)
Enguany us desitgem bon estiu amb aquest potent retrat d’una dona romana firmat, en una data indeterminada entre 1862 i 1866, per Anselm Feuerbach (1829-1880), pintor alemany durant molts anys instal·lat a Roma, on va cedir a l’admiració pel món clàssic i...
Versos entre parents borgians, II: El poeta (segona part)
(Continuació.) Ara es tracta de conèixer com a poeta el príncep d’Esquilache, el més lletraferit, juntament amb el seu pare, de tota la parentela dels Borja: ell, Francesc de Borja i d’Aragó i Barreto; el seu progenitor, Joan de Borja i de Castro....
Versos entre parents borgians, II: El poeta (primera part)
(Continuació.) El poeta, el trobarem a l’extrem més proper a nosaltres d’aquesta llista que va de pares a fills: Alexandre VI, papa; Joan de Borja (Catanei) (1478-1497); Joan de Borja i Enríquez (1494-1543); (sant) Francesc de Borja i d’Aragó i de Gurrea...
Versos entre parents borgians, I: El poema
Canción, el alma siente, Que no te ofrece espíritu valiente, Mas no podrán tacharte, Aunque eres parte, y de Francisco parte. El poeta, amb dos heptasíl·labs i dos hendecasíl·labs, justifica els 83 versos anteriors als quatre transcrits, combinats de...
Lucrècia Borja, governadora de Sermoneta (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 19)
L'anònim aragonès autor de la història d'Alexandre VI denuncia un cop més els mecanismes amb què el pontífex enforteix la seva posició política a Itàlia valent-se de les estratègies de promoció dels seus fills. La figura de Lucrècia, antiga governadora de...
Quan la política no deixa reposar
La distinció que penso em sembla a propòsit, si més no pel trosset d’història que uns papers m’han recordat. És la següent. Qui disposa de poder, qui mana, qui té la paella pel mànec (en expressions diguem de més amunt a més avall), no pot reposar...
Alexandre contempla la seva filla Lucrècia, amagat rere una gelosia (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 18)
Un dels passatges més torbadors de la història aragonesa d'Alexandre VI descriu una breu escena que té lloc el primer dia de l’any 1500. El papa, després de travessar el passetto que duu del palau pontifici a Castel Sant’Angelo i amagat rere una gelosia...
Per virrei no, per jesuïta sí
Si avui féssim un bon exercici d’imaginació, sortiríem del Metro de Barcelona a l’estació de la plaça Catalunya. Ho faríem per l’escala que aboca la riuada de gent o un rajolí segons les hores, directament al cap de la Rambla. Puges els darrers graons i ja...