Resultats de la cerca per: Tot

Pàgina 1 de 212

Reg. Suppl. 970, 027v-028r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert comissari entre els suplicants Luis Méndez i Juan García, monjos del monestir de Santo Domingo de Silos, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, sobre la possessió del priorat de Sant Martí, “extra et prope muros” del lloc de Madrid, a la diòcesi de Toledo. El comissari havia dictat sentència a favor de Juan i contra Luis. Per arribar a una conclusió, Juan havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la cessió, es concedeixi el priorat a Luis i a Juan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del benefici i de l’església parroquial del lloc de Veyagas [Brihuega?], a la diòcesi de Sigüenza, que Pedro de Brihuega?, clergue de la mateixa diòcesi, posseïa i que el mateix Luis li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 777, ff. 134r-136v.

Reg. Suppl. 969, 253r-253v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici servitori simple de l’església parroquial de Santa Maria del Castillo de la ciutat de Torremormojón, a la diòcesi de Palència, vacant per la mort d’Esteban Martínez del Pozo, el seu últim possessor, havia estat concedit a Juan Ruizo o Rizco?, clergue de la mateixa diòcesi, malgrat unes lletres de provisió a favor dels suplicants Bartolomé Martínez i Juan García de la Torre, clergues de la mateixa diòcesi. Més tard s’havia obert una causa davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el primer i els dos suplicants sobre la possessió del benefici. La causa restava indecisa en primer instància. Per concloure-la, s’havia arribat una concòrdia: els dos suplicants cedirien els seus drets sobre el benefici a canvi de dues pensions anuals sobre els fruits del mateix. // Juan Ruizo o Rizco? i els dos suplicants sol·liciten que s’admetin les renúncies, que es concedeixi a Juan Ruizo o Rizco? la provisió del benefici i a Bartolomé i a Juan García, per les despeses, dues pensions anuals sobre els fruits del benefici, que el mateix Juan Ruizo o Rizco? i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 964, f. 044v (on el suplicant és anomenat “Roldán”) i 070r; reg. Suppl. 967, f. 284r; reg. Suppl. 965, f. 086v; reg. Suppl. 968, ff. 001v-002r.

Reg. Suppl. 969, 230v-231r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants García González i Juan de Santoro, clergues de les diòcesis de Tarassona i de Calahorra, sobre la possessió de la sagristia de l’església de Tarassona que, vacant, havia estat concedida al mateix García per l’autoritat apostòlica. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Juan havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi la provisió del benefici a García i a Juan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la sagristia, que ell i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentiam domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el matex afer vegeu també reg. Suppl. 961, ff. 065v-066r i 108r-108v.

Reg. Suppl. 969, 140v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Alcocer, clergue de la diòcesi de Conca, que havia obtingut la provisió de l’església parroquial de Santa Maria de Cervo, a la diòcesi de Mondoñedo, vacant per la mort de Diego Ramos?, el seu últim possessor, l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // Fernando Pérez, clergue de la diòcesi de Mondoñedo, suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Alfonso, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de l’esmentada església, que el mateix Fernando i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 969, 140r-140v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Pereriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Pedro Pérez, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Martín de Morales, “reum et possessorem”, clergues de la diòcesi de Sigüenza, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Baños de Yuso, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Martín havia cedit en mans del mateix papa els seus drets sobre el benefici. // Pedro i Martín supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Pedro la provisió del benefici, i a Juan García, monjo de l’orde de Sant Benet, de la diòcesi de Toledo, amb el consentiment de les parts, una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits de l’esmentada església, que Pedro i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 963, f. 283r.

Reg. Suppl. 969, 070v-071r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de l’auditor del sacre palau apostòlic entre Diego Ximenes el Royo, “qui se gerit pro clerico” i el suplicant Juan Velasco, clergue de Calahorra, sobre la possessió de la mitja porció de l’església de Sant Miquel d’Alfaro, a la diòcesi de Tarassona, vacant per la mort de García Azemat?, el seu últim possessor. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Diego havia cedit tots els seus drets sobre el benefici. // Martín de Riquena, familiar de Francisco de Torquemada, escriptor de lletres apostòliques, i el mateix Juan supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi el benefici a Martín, que l’unirà a una mitja porció de la mateixa església que ja posseeix, i a Juan, per les despeses, uan pensió anual sobre els fruits de l’esmentada mitja porció, que Martín i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur et de ad vitam in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Vat. 779, ff. 207v-209v.

Reg. Suppl. 969, 018v-019r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Eggert [Duerkopp o Dürkop], bisbe de Schleswig, lloctinent de l’auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Juan de Soto, clergue de la diòcesi de Segòvia, “actorem”, d’una part, i Juan de Villate, “assertum clericum reum”, possessor, i altres, de l’altra, sobre la possessió d’una porció íntegra de l’església de Segòvia. El bisbe havia dictat sentència a favor del suplicant i contra el possessor. Més tard s’havia obert una altra causa davant del bisbe de Nocera, lloctinent de l’auditor del sacre palau apostòlic, i després davant de Domenico Bocchatiis, auditor, entre Gudiel de Cervatos, clergue de Toledo i protonotari de la seu apostòlica del papa Innocenci VIII i ara cubiculari del papa Alexandre VI, i el mateix Juan de Villate sobre la possessió del mateix benefici, que el bisbe havia concedit a Juan. Gudiel, per arribar a una conclusió, havia renunciat els seus drets sobre el benefici. // Juan de Soto suplica que s’admeti la renúncia, que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets de Gudiel i que, en conseqüència, se li’n concedeixi la provisió, i a Gudiel, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de l’arxiprestat d’Andaluz, a la diòcesi d’Osma, que el mateix Juan, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 964, f. 116v.

Reg. Suppl. 968, 189v-190r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La porció prestimonial “seu” benefici simple de l’església parroquial de Sant Nicolau de Sevilla que Pedro de Pealia? [Pelia?], clergue de Toledo, posseïa, i de la qual havia estat privat amb tots els seus béns per una sentència, havia estat concedida al suplicant Bernardo “Textoris” [Tejedor o Teixidor?], clergue, pel papa Innocenci VIII. Més tard, Bernardo l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI per “litteras super ea non confectas”. // Fernando Recio de Torquemada, clergue de la diòcesi de Palència, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i, a Bernardo, una pensió anual sobre la tercera part dels fruits del dit benefici, que ell mateix li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 108v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Ordiales, clergue de Cadis, havia cedit la sagristia del monestir de Sant Joan de les Abadesses, a la diòcesi de Vic, que posseïa en comenda, “possessione dicte sacristie per eum non habita”. // Carles Planes, monjo de l’esmentat monestir, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Fernando, per les despeses, uan pensió anual de cinc ducats “auri de camera” sobre els fruits de la sagristia, que ell mateix i el seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 238v-239r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple servitori de l’església parroquial del lloc de “Guintanala puente” [Quintana la Puente], a la diòcesi de Burgos, vacant per la mort de Juan de la Panilla, el seu últim possessor, havia estat concedit a Giovanni Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, protonotari de la seu apostòlica, que més tard l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI. // Francisco de Torquemada, clergue de Burgos, escriptor del papa, suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la provisió del benefici i a l’arquebisbe, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de la dita església que Francisco i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 961, 232r-232v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de “Soricongla”?, a la diòcesi d’Osma, havia estat concedida a Alfonso de Pareja, clergue de Conca, per l’autoritat ordinària. Més tard, ell l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI “possessione non habita”. // Juan de “Torreluonga”, clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la provisió del benefici i a Alfonso, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de la dita església, que el nou possessor li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 961, 203v-204r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els beneficis simples d’Olmedo, del Villar del Puerco [Villar de Argañán] i del Bogajo (“Bugagio”), a la diòcesi de Ciudad Rodrigo, vacants per la mort de Diego de Castro, “abbreviator” de lletres apostòliques, havien estat concedits a Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, “tunc in minoribus constitutus”. Més tard, l’arquebisbe havia renunciat els beneficis en mans del papa Alexandre VI. // Alfonso Criado (“Creado”), tresorer de l’església de Ciudad Rodrigo, suplica que s’admeti la renúncia, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis i a Gonçal de Ortiz, clergue de la diòcesi de Sevilla, familiar de Paride Spinelli, escriptor de lletres apostòliques, una pensió anual sobre els fruits de l’església parroquial de Lenzano, a la mateixa diòcesi, i de la capellania de Pozos (“del Pozos”) a l’església de Santa Maria de Ledesma, a la diòcesi de Salamanca, que Alfonso, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 967, 157r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Álvaro de Mérida, clergue, havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Joan de la ciutat de Béjar que posseïa a la diòcesi de Plasència. // Diego Muñoz, arxiprest de l’arxiprestat de l’esmentada ciutat, familiar i continu comensal del papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la provisió del benefici i a Álvaro i a Gómez de Salmerón, per les despeses, una pensió anual de 4.000 morabatins, 2.500 sobre els fruits del mateix arxiprestat i 1.500 sobre el citat benefici, que el nou possessor i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 777, ff. 161r-162v i reg. Vat. 775, ff. 125r- 127r.

Reg. Suppl. 967, 034v-035r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego de Mora, familiar i continu comensal de B[attista Zeno], cardenal bisbe tusculà i de Santa Maria in Portico, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI l’església parroquial dita vicaria perpètua del lloc de Montalvo, que posseïa a la diòcesi de Conca. // El mateix Diego i Diego del Castillo, prevere i preceptor de la preceptoria de Santa Maria de “Castellarios” [sic per Castellanos], de l’orde de Santa Maria dels cavallers teutònics del lloc de La Mota, a la diòcesi de Zamora, familiar i continu comensal de Celso Mellini, bisbe de Montefeltro, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi a Diego del Castillo la provisió del benefici i a Diego de Mora, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de les esmentades preceptoria i vicaria, que el mateix Diego del Castillo i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Una còpia de la mateixa súplica, amb data 1493/01/07, es troba al reg. Suppl. 966, ff. 272v-273r.

Reg. Suppl. 966, 268r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro Sánchez de Briones i de Torrecilla de Alesanco (“Torrezilla de Alexanco”), clergue perpetu beneficiat de l’església parroquial “invicem unitis” de Santa Maria dels llocs de Briones i de Torrecilla, a la diòcesi de Calahorra, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici perpetu servitori simple que posseïa a l’esmentada església. // Pedro i Juan Gil de Briones, clergues de la mateixa diòcesi, supliquen que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Juan la provisió del benefici i a Pedro, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del mateix, que el nou possessor li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 966, 247v-248r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan de Borja (“Boria”), degà i canonge de l’església de Lleida, protonotari de la seu apostòlica, nebot “secundum carnem” i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans el deganat que posseïa. // Francisco (...) suplica que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Joan, per les despeses, dos pensions anuals sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix deganat i d'una canongia amb prebenda que Francisco posseïa a la matexa església, que ell i el seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 180v-181r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic, entre Rodrigo de Cabredo, clergue de la diòcesi de Calahorra, escriptor, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, d’una part, i el suplicant Diego Díaz de Calahorra, prevere de Calahorra, “reum et defensorem”, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de La Calzada. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Diego suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Rodrigo, per les despeses, una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la citada canongia que ell li pagarà. “Concessum motu proprio in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La mateixa súplica es troba també al reg. Suppl. 966, f. 181r.

Reg. Suppl. 966, 173r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Nicolau Menor, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans, “litteris huiusmodi concessione non confectis”, l’església parroquial de Vilosell (“Velosel”), a la diòcesi de Tarragona, vacant per la mort de Pere Arbonés, el seu últim possessor, que havia obtingut del papa Innocenci VIII. // Guillem Martí, clergue de la diòcesi de Tarragona, també familiar i continu comensal del mateix papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Nicolau, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església parroquial, que ell i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 135r-135v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Lluís Despont, clergue de València, “actorem”, i Lluís Desplà, rector de l’església parroquial del lloc d’Alella, a la diòcesi de Barcelona, sobre la possessió d’aquesta església. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Lluís Despont havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Lluís Desplà la gràcia especial de la provisió del benefici i a Despont, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici, que el mateix Desplà i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 132r-132v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Esteve de Garret, ardiaca de Borriol, a l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, “actorem”, i Pere de Soldevila, canonge de l’església de Tarragona, del mateix orde, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’hospitaleria de l’església de Tarragona que, vacant, havia estat concedida a Pere per l’autoritat ordinària. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Esteve havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Pere la provisió del benefici i a Esteve, familiar i continu comensal de Roderic de Borja quan era cardenal, per les despeses, una pensió anual de 16 lliures de moneda de Barcelona sobre els fruits de la tresoreria de l’església de Tortosa i de la seva prepositura annexa que Pere, com a tresorer de l’esmentada església, li pagarà. “Concessum ut petitur A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 098v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Movilla, clergue de Calahorra, havia obtingut la canongia amb prebenda de l’església de Santiago de Compostel•la vacant per la mort de Juan de Barrientos, el seu últim possessor, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, el mateix Juan havia cedit el benefici en mans del papa, “possessione non habita”. // El mateix Juan i Gonzalo Pérez de Montes, clergue de la diòcesi de Santiago de Compostel•la, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Gonzalo la gràcia especial de la provisió del benefici i a Juan, per les despeses, una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits de les esglésies parroquials de Santa Eulalia de Candeles (“Candales”) i de Santo Tomé de Piñeiro (“Sancti Thome de Pinero”), “invicem canonice unitis”, a la diòcesi de Santiago de Compostel•la, possessió de Gonzalo, i d’una altra quantitat sobre els fruits de la citada canongia, que el mateix Gonzalo li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una còpia de la mateixa súplica amb data 1493/01/27 es troba al reg. Suppl. 968, ff. 013r-013v. La butlla corresponent es troba al reg. Vat. 777, ff. 279r-282r.

Reg. Suppl. 966, 091v-092r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el difunt Jean [Balue], cardenal bisbe “prenestin.” [de Palestrina], i Francisco de Valencia, “qui se gerit pro clerico”, “possessor seu intrusum”, d’una part, i el suplicant Juan Corneyo [Cornejo], clergue de Zamora, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Zamora que, vacant per la mort de Bartolomé Fernández, el seu últim possessor, havia estat concedida al cardenal citat. La causa restava indecisa en primera instància. En temps del papa Innocenci VIII, el suplicant Jaime Molan, clergue de Saragossa, familiar i continu comensal de [Joan de Borja], cardenal de [Santa Susanna], dit de Monreale, mestre en arts i medicina i en ambdós drets, havia estat subrogat en els drets que el cardenal posseïa sobre la canongia. Com que les lletres corresponents no havien estat expedides, s’havia obert una causa davant del difunt Guillermus de Perreris entre Juan Corneyo i Jaime, davant del qual també havia arribat la causa anterior entre Juan i Francisco. Per arribar a una conclusió, Jaime havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici que posseïa, “litteris apostolicis de super non confectis”. // Els suplicants Jaime i Juan Corneyo sol•liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Juan la gràcia especial de la provisió del benefici i a Jaime, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia, que ell li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 036r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Andrés de Paz, familiar i continu comensal d’[Antoniotto Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Pràxedis, dit de Santa Anastàsia, i el suplicant Francisco de Mendoza, ardiaca de Pedroche, a l’església de Còrdova, sobre la possessió d’una porció eclesiàstica "seu" benefici simple de Santa Eufemia, a la mateixa diòcesi. Per arribar a una conclusió, Andrés havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Ambdós supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Francesc la gràcia especial de la provisió del benefici i s’assigni a Andrés, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat de Pedroche, que el mateix Francesc i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El marge superior del foli està mutilat. Una còpia de la mateixa súplica amb data 1493/01/20 es troba al reg. Suppl. 968, f. 013v.

Reg. Suppl. 966, 031r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bernardino [de Carvajal], bisbe de Badajoz, i el suplicant Andrés de Ullar, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havien renunciat en mans del mateix papa l’ardiaconat de Toro (“Thauro”) i el benefici simple servitori perpetu anomenat del lloc de Villalonso, que posseïen respectivament a la diòcesi de Zamora. // Ambdós supliquen que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Andrés la provisió de l’ardiaconat i al bisbe, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del mateix, que el nou possessor li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 018v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Lluís Despont, clergue de València, i Lluís Desplà, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc d’Alella, a la diòcesi de Barcelona, que el mateix Desplà posseïa. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Despont havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Despont, per les despeses, una pensió sobre un benefici que Desplà posseïa a l’església de Barcelona, i a Gaspar de Pertusa, familiar i continu comensal del papa, “decretorum doctori” i clergue de València, una altra pensió anual sobre l’església parroquial d’Alella, que el mateix Desplà i els seus successors li pagaran. “Concessum motu proprio in presentiam d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 775, ff. 215r-216r.

Reg. Suppl. 963, 226v-227r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre els suplicants Andrés Fernández, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, clergue de la diòcesi de Plasència, i Juan de Carmona, també familiar i continu comensal del mateix papa, àlies de Vilches [Bilches], clergue de la diòcesi de Sevilla, sobre la possessió d’un benefici servitori simple vacant a l’església parroquial de Santa Maria de Carmona, a la mateixa diòcesi, que havia estat concedit a Andrés per autoritat apostòlica i contra el qual havia obert una causa també Pedro de Civilia [Sevilla?], “qui pro clerico se gerit” i havia ocupat el benefici. Més tard, Andrés havia cedit els seus drets sobre el benefici i Juan havia renunciat en mans del papa dos beneficis de les esglésies parroquials de Sant Jaume de “Pancerno” [Santiago de Pancorbo?] i de Santa Eulàlia que posseïa a les diòcesis de Burgos i Cartagena, respectivament. // Tots dos, malgrat que Andrés continuava la causa contra Pedro, supliquen que s’admetin la cessió i la renúncia, que Juan sigui subrogat en els drets d’Andrés i que a aquest se li concedeixi, per les despeses, una pensió anual de 6 lliures sobre el mateix benefici, que Juan li pagará. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 147r-147v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francisco de Murcia, clergue de la diòcesi de Cartagena, protonotari i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en les seves mans l’ardiaconat de Lorca, que posseïa a l’església de Cartagena, “vigore possessione non subscrita”. // El suplicant Andrés de Onteniente (“Ontenente”), clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Francisco, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix ardiaconat, que ell li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.

reg. Suppl. 963, 109v-110r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Alfonso Moyano, clergue de Còrdova, possessor, i un cert Álvaro de las Cuevas, clergue de Zamora, sobre la possessió del benefici simple servitori de les esglésies parroquials “invicem unitis” del lloc de Montero, a la diòcesi de Còrdova. Per arribar a una conclusió, Álvaro havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Alfonso suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i s’assigni a Álvaro, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici, que ell mateix li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 963, 085r-085v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Clementino [Clemente?] López de Frías, clergue de la diòcesi de Burgos i batxiller en decrets, d’una part, i Gracián de Berlanga, clergue de la diòcesi de Toledo i Pedro de Toro, “assertum clericum”, de l’altra, sobre la possessió de la tresoreria de l’església de Badajoz. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Gracián havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Clementino suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Gracián, per les despeses, una pensió anual de 1.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del lloc de Tejares (“Tisares”), a la diòcesi de Salamanca, que ell mateix, com a possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 963, 017r-017v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre el suplicant Francisco Fernández Mendo, capellà perpetu de la capellania anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca, “que de jure patronatus clericorum et laicorum existit”, i Rodrigo Cabredo, escriptor de lletres apostòliques, sobre la possessió d’aquest benefici. La causa restava indecisa en primera instància. En compliment d’una concòrdia feta entre ells, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre la capella a Luis de Guzmán, canonge de la diòcesi de Burgos i germà d’Antonio de Cuña o Acuña (“Cugna”), també escriptor de lletres apostòliques, i Francisco s’havia convertit pacíficament en possessor del benefici. // Francisco suplica que s’admeti la cessió i es concedeixi a Luis una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania que ell, com a possessor, li hauria de pagar. “Concessum ut petitur A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Una còpia de la mateixa súplica amb data 1492/09/11 es troba al reg. 961, ff. 253v.
Pàgina 1 de 212

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies