Resultats de la cerca per: Tot

Pàgina 1 de 212

Reg. Suppl. 967, 034v-035r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego de Mora, familiar i continu comensal de B[attista Zeno], cardenal bisbe tusculà i de Santa Maria in Portico, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI l’església parroquial dita vicaria perpètua del lloc de Montalvo, que posseïa a la diòcesi de Conca. // El mateix Diego i Diego del Castillo, prevere i preceptor de la preceptoria de Santa Maria de “Castellarios” [sic per Castellanos], de l’orde de Santa Maria dels cavallers teutònics del lloc de La Mota, a la diòcesi de Zamora, familiar i continu comensal de Celso Mellini, bisbe de Montefeltro, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi a Diego del Castillo la provisió del benefici i a Diego de Mora, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de les esmentades preceptoria i vicaria, que el mateix Diego del Castillo i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Una còpia de la mateixa súplica, amb data 1493/01/07, es troba al reg. Suppl. 966, ff. 272v-273r.

Reg. Suppl. 966, 268r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro Sánchez de Briones i de Torrecilla de Alesanco (“Torrezilla de Alexanco”), clergue perpetu beneficiat de l’església parroquial “invicem unitis” de Santa Maria dels llocs de Briones i de Torrecilla, a la diòcesi de Calahorra, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici perpetu servitori simple que posseïa a l’esmentada església. // Pedro i Juan Gil de Briones, clergues de la mateixa diòcesi, supliquen que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Juan la provisió del benefici i a Pedro, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del mateix, que el nou possessor li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 966, 247v-248r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan de Borja (“Boria”), degà i canonge de l’església de Lleida, protonotari de la seu apostòlica, nebot “secundum carnem” i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans el deganat que posseïa. // Francisco (...) suplica que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Joan, per les despeses, dos pensions anuals sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix deganat i d'una canongia amb prebenda que Francisco posseïa a la matexa església, que ell i el seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 180v-181r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic, entre Rodrigo de Cabredo, clergue de la diòcesi de Calahorra, escriptor, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, d’una part, i el suplicant Diego Díaz de Calahorra, prevere de Calahorra, “reum et defensorem”, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de La Calzada. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Diego suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Rodrigo, per les despeses, una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la citada canongia que ell li pagarà. “Concessum motu proprio in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La mateixa súplica es troba també al reg. Suppl. 966, f. 181r.

Reg. Suppl. 966, 173r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Nicolau Menor, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans, “litteris huiusmodi concessione non confectis”, l’església parroquial de Vilosell (“Velosel”), a la diòcesi de Tarragona, vacant per la mort de Pere Arbonés, el seu últim possessor, que havia obtingut del papa Innocenci VIII. // Guillem Martí, clergue de la diòcesi de Tarragona, també familiar i continu comensal del mateix papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Nicolau, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església parroquial, que ell i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 135r-135v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Lluís Despont, clergue de València, “actorem”, i Lluís Desplà, rector de l’església parroquial del lloc d’Alella, a la diòcesi de Barcelona, sobre la possessió d’aquesta església. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Lluís Despont havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Lluís Desplà la gràcia especial de la provisió del benefici i a Despont, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici, que el mateix Desplà i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 132r-132v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Esteve de Garret, ardiaca de Borriol, a l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, “actorem”, i Pere de Soldevila, canonge de l’església de Tarragona, del mateix orde, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’hospitaleria de l’església de Tarragona que, vacant, havia estat concedida a Pere per l’autoritat ordinària. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Esteve havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Pere la provisió del benefici i a Esteve, familiar i continu comensal de Roderic de Borja quan era cardenal, per les despeses, una pensió anual de 16 lliures de moneda de Barcelona sobre els fruits de la tresoreria de l’església de Tortosa i de la seva prepositura annexa que Pere, com a tresorer de l’esmentada església, li pagarà. “Concessum ut petitur A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 098v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Movilla, clergue de Calahorra, havia obtingut la canongia amb prebenda de l’església de Santiago de Compostel•la vacant per la mort de Juan de Barrientos, el seu últim possessor, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, el mateix Juan havia cedit el benefici en mans del papa, “possessione non habita”. // El mateix Juan i Gonzalo Pérez de Montes, clergue de la diòcesi de Santiago de Compostel•la, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Gonzalo la gràcia especial de la provisió del benefici i a Juan, per les despeses, una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits de les esglésies parroquials de Santa Eulalia de Candeles (“Candales”) i de Santo Tomé de Piñeiro (“Sancti Thome de Pinero”), “invicem canonice unitis”, a la diòcesi de Santiago de Compostel•la, possessió de Gonzalo, i d’una altra quantitat sobre els fruits de la citada canongia, que el mateix Gonzalo li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La butlla corresponent es troba al reg. Vat. 777, ff. 279r-282r.

Reg. Suppl. 966, 091v-092r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el difunt Jean [Balue], cardenal bisbe “prenestin.” [de Palestrina], i Francisco de Valencia, “qui se gerit pro clerico”, “possessor seu intrusum”, d’una part, i el suplicant Juan Corneyo [Cornejo], clergue de Zamora, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Zamora que, vacant per la mort de Bartolomé Fernández, el seu últim possessor, havia estat concedida al cardenal citat. La causa restava indecisa en primera instància. En temps del papa Innocenci VIII, el suplicant Jaime Molan, clergue de Saragossa, familiar i continu comensal de [Joan de Borja], cardenal de [Santa Susanna], dit de Monreale, mestre en arts i medicina i en ambdós drets, havia estat subrogat en els drets que el cardenal posseïa sobre la canongia. Com que les lletres corresponents no havien estat expedides, s’havia obert una causa davant del difunt Guillermus de Perreris entre Juan Corneyo i Jaime, davant del qual també havia arribat la causa anterior entre Juan i Francisco. Per arribar a una conclusió, Jaime havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici que posseïa, “litteris apostolicis de super non confectis”. // Els suplicants Jaime i Juan Corneyo sol•liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Juan la gràcia especial de la provisió del benefici i a Jaime, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia, que ell li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 036r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Andrés (...), familiar i continu comensal d’[Antoniotto Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Pràxedis, dit de Santa Anastàsia, i el suplicant Francisco de Mendoza, ardiaca de Pedroche, a l’església de Còrdova, sobre la possessió d’una porció eclesiàstica [a la mateixa església]. Per arribar a una conclusió, Andrés havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Ambdós supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Francesc la gràcia especial de la provisió del benefici i s’assigni a Andrés, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat de Pedroche, que el mateix Francesc i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El marge superior del foli està mutilat.

Reg. Suppl. 966, 031r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bernardino [de Carvajal], bisbe de Badajoz, i el suplicant Andrés de Ullar, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havien renunciat en mans del mateix papa l’ardiaconat de Toro (“Thauro”) i el benefici simple servitori perpetu anomenat del lloc de Villalonso, que posseïen respectivament a la diòcesi de Zamora. // Ambdós supliquen que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Andrés la provisió de l’ardiaconat i al bisbe, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del mateix, que el nou possessor li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 018v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Lluís Despont, clergue de València, i Lluís Desplà, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc d’Alella, a la diòcesi de Barcelona, que el mateix Desplà posseïa. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Despont havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Despont, per les despeses, una pensió sobre un benefici que Desplà posseïa a l’església de Barcelona, i a Gaspar de Pertusa, familiar i continu comensal del papa, “decretorum doctori” i clergue de València, una altra pensió anual sobre l’església parroquial d’Alella, que el mateix Desplà i els seus successors li pagaran. “Concessum motu proprio in presentiam d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 775, ff. 215r-216r.

Reg. Suppl. 963, 226v-227r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre els suplicants Andrés Fernández, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, clergue de la diòcesi de Plasència, i Juan de Carmona, també familiar i continu comensal del mateix papa, àlies de Vilches [Bilches], clergue de la diòcesi de Sevilla, sobre la possessió d’un benefici servitori simple vacant a l’església parroquial de Santa Maria de Carmona, a la mateixa diòcesi, que havia estat concedit a Andrés per autoritat apostòlica i contra el qual havia obert una causa també Pedro de Civilia [Sevilla?], “qui pro clerico se gerit” i havia ocupat el benefici. Més tard, Andrés havia cedit els seus drets sobre el benefici i Juan havia renunciat en mans del papa dos beneficis de les esglésies parroquials de Sant Jaume de “Pancerno” [Santiago de Pancorbo?] i de Santa Eulàlia que posseïa a les diòcesis de Burgos i Cartagena, respectivament. // Tots dos, malgrat que Andrés continuava la causa contra Pedro, supliquen que s’admetin la cessió i la renúncia, que Juan sigui subrogat en els drets d’Andrés i que a aquest se li concedeixi, per les despeses, una pensió anual de 6 lliures sobre el mateix benefici, que Juan li pagará. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 147r-147v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francisco de Murcia, clergue de la diòcesi de Cartagena, protonotari i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en les seves mans l’ardiaconat de Lorca, que posseïa a l’església de Cartagena, “vigore possessione non subscrita”. // El suplicant Andrés de Onteniente (“Ontenente”), clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Francisco, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix ardiaconat, que ell li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.

reg. Suppl. 963, 109v-110r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Alfonso Moyano, clergue de Còrdova, possessor, i un cert Álvaro de las Cuevas, clergue de Zamora, sobre la possessió del benefici simple servitori de les esglésies parroquials “invicem unitis” del lloc de Montero, a la diòcesi de Còrdova. Per arribar a una conclusió, Álvaro havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Alfonso suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i s’assigni a Álvaro, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici, que ell mateix li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 963, 085r-085v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Clementino [Clemente?] López de Frías, clergue de la diòcesi de Burgos i batxiller en decrets, d’una part, i Gracián de Berlanga, clergue de la diòcesi de Toledo i Pedro de Toro, “assertum clericum”, de l’altra, sobre la possessió de la tresoreria de l’església de Badajoz. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Gracián havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Clementino suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Gracián, per les despeses, una pensió anual de 1.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del lloc de Tejares (“Tisares”), a la diòcesi de Salamanca, que ell mateix, com a possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 963, 017r-017v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre el suplicant Francisco Fernández Mendo, capellà perpetu de la capellania anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca, “que de jure patronatus clericorum et laicorum existit”, i Rodrigo Cabredo, escriptor de lletres apostòliques, sobre la possessió d’aquest benefici. La causa restava indecisa en primera instància. En compliment d’una concòrdia feta entre ells, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre la capella a Luis de Guzmán, canonge de la diòcesi de Burgos i germà d’Antonio de Cuña o Acuña (“Cugna”), també escriptor de lletres apostòliques, i Francisco s’havia convertit pacíficament en possessor del benefici. // Francisco suplica que s’admeti la cessió i es concedeixi a Luis una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania que ell, com a possessor, li hauria de pagar. “Concessum ut petitur A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 962, 223v-224r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Rodrigo de Ramas, rector de l’església parroquial de Sant Romà de Medinaceli, a la diòcesi de Sigüenza, que havia obtingut d’unir amb aquesta l’església parroquial de sant Joan de Montuenga, a la mateixa diòcesi, ara havia decidit dividir les dues esglésies i renunciar la primera. // El mateix Rodrigo i Alfonso Redondo, clergue de la diòcesi de Toledo, supliquen que s’admetin la divisió i la renúncia i que es concedeixi a Alfonso la provisió de l’església de Sant Romà i a Rodrigo, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església, que Alfonso li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 962, 178v-179r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guglielmo de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Battista Pinelli, arquebisbe de Cosenza, i Juan de Torquemada (“Turre Cremata”), “assertum clericum”, sobre la possessió del benefici simple de l’església parroquial del lloc de La Parilla, a la diòcesi de Palència, vacant per la mort de Juan de Parilla, familiar i continu comensal del papa Innocenci VIII. Per arribar a una conclusió, l’arquebisbe havia cedit en mans del papa els seus drets sobre el benefici. // Pedro Quirós, clergue de la diòcesi de Palència, familiar de Battista Orsini, cardenal diaca de Santa Maria Nova, suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets de l’arquebisbe i s’assigni al mateix arquebisbe, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del dit benefici, que Pedro i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 037v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/06
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Jaume Ros, clergue de Saragossa, havia obtingut en comenda per dispensa apostòlica el priorat de Sant Pere de Casserres de l’orde de Cluny, a la diòcesi de Vic. Més tard s’havia obert una causa davant de l’auditor del sacre palau apostòlic Felino de Sandeis entre el difunt Francesc Roser? “qui se gerit pro monacho ordinis s. B.” i el suplicant sobre la possessió del priorat, que no havia produït qualsevol acte. Més tard s’havia obert una altra causa entre Jaume i el suplicant Guillem Ferrer, canonge de Barcelona. Per arribar a una conclusió, Guillem havia cedit els drets que posseïa sobre el priorat, que havia quedat vacant. // Els suplicants Jaume i Guillem sol•liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Guillem de subrogar Jaume en els drets que posseïa sobre el priorat i a Jaume de rebre una pensió anual que el mateix Guillem li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. s. Anastasie”
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 964, 273r-274r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de [Jorge da Costa], arquebisbe de Braga, entre Velasco Gil Maringo, “assertus clericus”, i el suplicant Velasco Fernández, clergue de la diòcesi de Ceuta, sobre la possessió de l’església parroquial de Santa Maria de Traperiz?, a la mateixa diòcesi, que, vacant, havia estat concedida per l’autoritat ordinària al dit suplicant. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Velasco Gil havia cedit en mans del lloctinent de l’arquebisbe els drets que posseïa sobre el benefici. // El suplicant sol•licita que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 964, 262r-262v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Sixt IV havia concedit a Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, aleshores “in minoribus constituto”, la precentoria de l’església de Girona, vacant per la renúncia de Bartomeu [Martí], bisbe de Sogorb. Més tard s’havia obert una causa a la cúria romana davant de Guglielmo de Prioris, auditor del sacre palau apostòlic, entre el mateix Gonzalo, demandant, i Joan Geronès, “assertum clericum”, possessor i demandat, sobre la possessió de la mateixa precentoria. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Gonzalo havia cedit els drets que posseïa sobre el benefici. // L’església de Girona, en les persones dels suplicants Nicolau de Morros, Bartomeu de Móra, Lluís Santàngel e Pere Pérez, clergues de les diòcesis de València, Saragossa, Siracusa i Girona, i el suplicant Joan Beuda, clergue de Girona, familiar i continu comensal del papa, sol•liciten que s’admeti la renúncia, que se li concedeixi a Joan la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets de Gonzalo sobre la precentoria i que es concedeixi a cadascun dels altres suplicants una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la dita precentoria que el mateix Joan Beuda i els seus successors els pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 964, 243r-243v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Antonio de San Clemente, rector de l’església parroquial del lloc de Ferreros, a la diòcesi d’Osma, d’una part, i Francisco de Roa i Martín de Almarza, clergues de la mateixa diòcesi, de l’altra, sobre la possessió de la dita església. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió i deixar la possessió a Antonio, els adversaris havien cedit els drets que posseïen sobre l’església a canvi d’una pensió. // El suplicants sol•liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a Francisco i Martín, per les despeses, una pensió anual de mil morabatins per a cadascú. “Concessum ut petitur in presentia domini pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 210v-211r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, havia renunciat en mans del papa l’església parroquial de Sant Pere de Moluns? [Moulins?], a la diòcesi de Metz, que havia obtingut per renúncia “Jacobi Lombardi”. // El suplicant Juan Pérez, clergue de la mateixa diòcesi, de 17 anys d’etat, sol•licita que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i al suplicant Fabrizio de Pullis, clergue romà, una pensió anual de quatre ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la dita església, que el mateix Juan i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 965, 281r-281v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro Foguet, clergue de la diòcesi de Saragossa, havia obtingut una porció a l’església de Sant Martí del lloc d’Uncastillo, “sub districtu archipresbiteratus Vallis Nuselle”, de la mateixa diòcesi, que vacava per la mort de Miquel de Helena?, “vigore gratie expectative” del papa Innocenci VIII. Posteriorment, el mateix “ex certis causis” l’havia renunciat en mans del papa. // Lorenzo de la Abadía, àlies Cruzat, clergue de la diòcesi de Pamplona, suplica que s’admeti la renúncia, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la mateixa església i s’assigni, per les despeses, una pensió anual a Pere, que ell mateix pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 285r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de l’auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Bernardino de Surnica?, clergue actor, i Juan de Arnedo, clergue de la diòcesi d’Osma, sobre la possessió de l’església parroquial de Sant Martí de la ciutat de Sòria, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància. Com que no arribava a la seva conclusió, Juan havia cedit els seus drets sobre l’església en mans del papa. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió, es concedeixi a Bernardino la gràcia especial de la provisió de l’església i s’assigni una pensió anual de 2.030 morabatins a Juan sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la dita església, que Bernardino pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 965, 288v-289r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La canongia i el deganat de l’església d’Ourense vacants per la mort de Pedro de Ferrara havien estat concedits “motu proprio” a Antoniotto [Pallavicini], cardenal prevere de Santa Pràxedis, dit de Santa Anastàsia. Posteriorment, aquest hi havia renunciat “ex certis causis” en mans del papa. // El suplicant Giovanni Battista Gentile Pallavicini, clergue de Gènova, de 14 anys, nebot del cardenal i estudiant a l’Estudi de Siena, sol•licita que s’admeti la renúncia, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis i s’assigni al cardenal, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos dels mateixos, que ell mateix pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Card. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 965, 293v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de l’auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Gaspar de Pertusa, rector de l’església parroquial de Sant Esteve de València, sol•licitador de lletres apostòliques, familiar i cubiculari del papa, i Joan Madreus [Madrencs?], canonge de l’església de Sant Feliu de Girona, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Moixent, a la diòcesi de València, que havia estat concedida a Gaspar. La causa restava indecisa en primera instància. Com que no arribava a la seva conclusió, Joan havia cedit els seus drets sobre l’església en mans del papa. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió, es concedeixi a Gaspar la gràcia especial de la provisió de l’església i s’assigni a Joan una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església, que Gaspar pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 148r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa “extra romana curia” davant del vicari de l'arquebisbe de València entre Jeroni Fuster, prevere beneficiat de la mateixa església, i el suplicant Jaume de Puig Vega, clergue de València, familiar i continu comensal del papa, sobre la possessió del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Joan del Mercat, a la ciutat de València, fundat per Jacobert Pellicer, que per la mort de Martí Fuster havia estat concedit a Jeroni. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Jeroni havia cedit en mans del papa els drets que posseïa sobre el seu benefici. // El suplicant Jaume sol•licita que s’admeti la cessió i se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Jeroni, per les despeses, una pensió anual que Jaume i els seus successors li pagaran. "Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie".
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 003r-003v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Gudiel de Cervatos, clergue de Toledo, notari de la seu apostòlica i familiar del papa, demandant, i Luis (“Ludovicus”) de Molina, escriptor de lletres apostòliques i demandat, sobre la possessió de l’església parroquial de Torralba i Ambrona, a la diòcesi de Sigüenza, davant de Guillermus de Perroris?, subrogat de Matteo de Porta, auditor del sacre palau apostòlic. La causa restava indecisa en primera instància. Com que la causa no arribava a la seva conclusió, Gudiel havia cedit els seus drets sobre l’església en mans del papa. // Luis suplica que s’admeti la cessió, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la mateixa església i s’assigni una pensió anual de 3.000 morabatins a Gudiel sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església parroquial de Anguela? de Cordelpalo?, a la mateixa diòcesi de Sigüenza, que Luis posseeix i que ell mateix pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
Pàgina 1 de 212

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies