Resultats de la cerca per: Tot

Pàgina 1 de 212

Reg. Suppl. 967, 136v-137r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa al sacre palau apostòlic davant de M. de Ubaldis, auditor del mateix sacre palau, entre el suplicant Baltasar Saldani [Celdoni], prevere, i Martí Joan de Foixà, “assertum clericum” de Barcelona, sobre la possessió de la capellania perpètua simple sota la invocació dels Sants Antoni i Andreu de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, que vacava per la mort de Gabriel Vacarisses, el seu últim possessor. La causa restava indecisa en primera instància. Per tant Baltasar, que desitjava dexar el benefici al suplicant Pau Jordà, clergue de Barcelona, va cedir en mans del papa Alexandre VI tots els seus drets sobre aquest. // Pau i Baltasar supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Pau la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets de Baltasar i, en conseqüència, la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 967, 126v-127r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’alguns jutges entre el suplicant Bartolomé García de Valderas, canonge de l’església de Lleó, i el suplicant García Ramírez, rector de l’església parroquial de Sant Joan del Mercado de la ciutat de Valderas, a la mateixa diòcesi de Lleó, sobre la possessió de la citada església. Per arribar a una conclusió s’havia fet una concòrdia entre les dues parts per la qual Bartolomé renunciava als drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixi a García la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 967, 075r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Raffaele [Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, havia cedit, “possessione non habita”, en mans del papa Alexandre VI els beneficis simples següents: un sota la invocació de Sant Llorenç a l’església parroquial de Santa Eulàlia, un altre sota la de Sant Jordi a la de Santa Creu de Mallorca, i un altre més sota la invocació de Sant Joan a l’església parroquial del lloc de Waldemissa [Valldemossa], a la mateixa diòcesi de Mallorca. // Antoni Camis, clergue de Barcelona, familiar i continu comensal del mateix cardenal, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 967, 034r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jorge [Costa], cardenal bisbe albanense, havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici simple de l’església parroquial de Logrosán, que posseïa a la diòcesi de Plasència. // Mestre Esteban de la Hoz, “sedis apostolice protonotarius” i escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 966, 294r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro de Carranza (“Caranso”), cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans la capellania de l’altar de Santa Maria de la ciutat de Salmerón que posseïa a la diòcesi de Conca. // Fernando de Salmerón, clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 966, 248r-248v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan de Borja, canonge de Lleida, protonotari de la seu apostòlica, nebot, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia cedit en les seves mans la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Lleida. // Miquel Soler, canonge de Lleida, suplica que s’admeti la cessió i se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 193v-194r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant del difunt Pedro de Ferrera, auditor del sacre palau apostòlic, entre Rodrigo de Cabredo, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i escriptor de lletres apostòliques, “actorem”, d’una part, i el suplicant Diego Díaz de Calahorra, canonge de La Calzada, “reum et possessorem”, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de La Calzada. La causa restava indecisa en primera instància. Més tard, Pedro havia dictat sentència a favor de Rodrigo, però Diego havia portat la causa davant d’un altre auditor, Francesco Brevio, que va revocar la sentencia. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Diego suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum motu proprio in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La mateixa súplica, però amb matèria diferent (“cessio cum pensione”), es troba també al reg. Suppl. 966, ff. 180v-181r i 181r.

Reg. Suppl. 966, 131r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Un cert Ga[spar?] havia cedit en mans del papa Alexandre VI un benefici que posseïa a la diòcesi de Tarragona. // Felip d’Arinyo, clergue de la diòcesi de Lleida, sol•licitador de lletres apostòliques, familiar i continu comensal de Raffaele [Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: El marge superior del foli està mutilat.

Reg. Suppl. 966, 059r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Andrés Vives havia renunciat en mans del papa Alexandre VI la vicaria perpètua del lloc de Fernes o Fresno? i el benefici simple de l’altar de Sant Miquel de l’església de Santa Maria d’Altamira?, a la diòcesi de Saragossa. // Bartolomé “etiam” Vives, clergue de la mateixa diòcesi, nebot d’Andrés, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 020v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple perpetu sota la invocació dels Sants Andreu i Francesc de l’església de Sogorb vacant per la cessió de Jaume Malo, el seu últim possessor, havia estat concedit a Bartomeu [Martí], bisbe de Sogorb, que l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI, “litteris de supra non confectis”. // Lluís Despont, clergue de València, familiar i continu comensal del papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 255v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: [Jorge Costa], cardenal bisbe albanense anomenat de Lisboa, havia cedit en mans del papa Alexandre VI una porció prestimonial de l’església de Sant Blai (San Blas) de Salamanca que posseïa. // El suplicant Sancho Calderón, prevere de la diòcesi de Burgos, familiar i continu comensal de [Giovanni Battista Cybo], cardenal prevere de Santa Cecília, anomenat “beneventanus”, en virtut d’una dispensa que posseïa per obtenir qualsevol benefici als regnes de Castella i Lleó, sol•licita que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 220v-221r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego de Salas, clergue de la diòcesi de Palència, havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici servitori presbiterial simple anomenat patrimonial de l’església de Sant Hipòlit del lloc de Támara [de Campos], que posseïa a la mateixa diòcesi, “litteris super dicta provisione non confectis”. // Juan Carreta, clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 962, f. 138v i reg. Suppl. 965, ff. 109r-109v.

Reg. Suppl. 963, 192r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Giovanni de Cerretanis, bisbe de Nocera, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Pedro Miguel àlies López, canonge de Zamora, i Francisco de Valencia, clergue de Zamora, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, aleshores cardenal bisbe portuense i vicecanceller, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Zamora. Per arribar a una conclusió, Francisco havia cedit en mans del papa els seus drets sobre la mateixa canongia. // El suplicant sol•licita que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 963, 177r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Lerma, clergue de Burgos, havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici simple d’Alcantarilla, a la diòcesi de Sevilla, que posseïa. // García de Gibralcón, clergue de Sevilla i familiar de Francesco de Maffeis, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 963, 159r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Fernando de Fuentes Malo, “magistrum hostiarium” i familiar del papa Alexandre VI, clergue de Calahorra, i el suplicant Juan Ramírez, prior del priorat de San Miguel de Pedroso, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, sobre la possessió d’aquell priorat. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Fernando havia cedit els drets que posseïa sobre el benefici. // Juan suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del priorat. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 135v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un auditor del sacre palau apostòlic entre Jorge [Costa], cardenal bisbe albanense anomenat de Lisboa, i el suplicant Diego Pérez de Villamuriel, clergue de la diòcesi de Lleó i “licentiatum in decretis”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Zamora, vacant per la mort d’Alfonso de Soto, el seu últim possessor, i que havia estat concedida al mateix Diego per l’autoritat ordinària. Com que la causa restava indecisa en segona instància, el cardenal havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Diego suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 108r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jorge Costa, cardenal bisbe albanense, havia obtingut “ex dispensatione apostolica” la provisió del benefici simple del lloc de Porquerizos, a la diòcesi de Salamanca, que més tard havia cedit en mans del papa Alexandre VI. // Diego Fernández de Chillón, clergue de Sevilla, familiar i continu comensal del mateix cardenal, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d' Alexandria

Reg. Suppl. 963, 107v-108r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit el benefici perpetu i simple sota la invocació de Santa Maria de Gràcia de l’església de Santa Margarida de la ciutat d’Onda, a la diòcesi de Tortosa, que havia estat fundat per dona Beneta, a Gaspar Eiximeno (“Exameno”), prevere de la mateixa diòcesi, que més tard l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI “litteris apostolicis de super non confectis”. // Sadurní Gerona [Girona], clergue de Barcelona, nebot de Joan Gerona [Girona], escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La corresponent butlla es troba al reg. Vat. 774, ff. 158r-159v

Reg. Suppl. 963, 025v-026r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Ascanio Maria [Sforza], cardenal diaca de Sant Vito “in Macello”, havia obtingut per autoritat apostòlica el benefici simple de l’església parroquial de Muñó (“Muynon”), a la diòcesi de Burgos, vacant per la mort d’Agustín Spinola, protonotari de la seu apostòlica. Més tard, el mateix cardenal l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI “litteris apostolicis super ea non confectis”. // El suplicant Rodrigo de Corcuera (“Corquera”), clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal del papa, sol•licita que s’admeti la cessió i se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.

Reg. Suppl. 963, 020v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Oliviero [Carafa], cardenal bisbe sabinense anomenat napolità, havia obtingut per autoritat apostòlica la canongia amb prebenda de l’església de Girona vacant per la mort de Pere Boscà, el seu últim possessor. Més tard, el mateix cardenal l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // El suplicant Bartomeu Fàbregues, clergue de Barcelona, familiar i continu comensal del cardenal, sol•licita que s’admeti la cessió i se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 272v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: J[orge Costa], cardenal bisbe albanense, havia cedit en mans del papa un benefici simple que posseïa al lloc de Carbajosa de la Sagrada, a la diòcesi de Salamanca. // El suplicant Fernando de Oliva, clergue de Còrdova, familiar i continu comensal del papa, sol•licita que s’admeti la cessió i se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 962, 263r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania de l’altar de Sant Hipòlit de l’església de Santa Maria a la diòcesi de Sevilla, vacant per la renúncia de Juan de Cardona en mans del papa Innocenci VIII, havia estat concedit pel mateix papa a García de Alcázar, clergue de Sevilla. Més tard, Garcia, “concessioni gratie huiusmodi litteris apostolicis de super minime confectis”, l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI. // El suplicant Alfonso de Lerma, clergue de la mateixa diòcesi i escriptor de lletres apostòliques, sol•licita que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 962, 230r-230v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Lope Menéndez, clergue de Lugo i familiar d’[Antoniotto Pallavicini], cardenal prevere de Santa Pràxedis, dit de Santa Anastàsia, possessor, i Gonzalo de Sarria, prevere de la mateixa diòcesi, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Lugo vacant per la mort de Gómez Velázquez. Per arribar a una conclusió, Lope havia cedit en mans del papa els seus drets sobre la canongia i sobre la seva capellania de l’altar de Santo Domingo de los Reyes a l’església catedral de Lugo. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Lope d’ésser subrogat en els drets de Gonzalo sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 134r-134v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La preceptoria del Sant Esperit extramurs de Segòvia, de l’orde de Sant Agustí, vacant per cessió del difunt Falcone Sinibaldi, tresorer i notari del papa, havia estat concedida “motu proprio” a Francesco Sinibaldi, que l’havia cedit de nou en mans del pontífex. // El suplicant Diego del Fierro, clergue de Segòvia, familiar i continu comensal del papa, sol•licita que s’admeti la cessió i se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 109v-110r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Lorenzo [Cybo de Mari], cardenal prevere de Santa Cecília, havia cedit algunes canongies amb prebendes de l’església de Sevilla que havia obtingut en comenda “ex concessione et dispensatione apostolica”. // Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, suplica que se li concedeixi la gràcia especial dels beneficis en qüestió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 297r-297v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre el suplicant Joan Andreu Satorra, prevere de Vic i possessor, i Jaume Raiol o Rajol, prevere d’Urgell, sobre la possessió del benefici simple anomenat domeria (“ebdomada”) de l’església parroquial de Santa Maria de la vila de Cervera (“Cervaria”), a la mateixa diòcesi, vacant per la mort d’Andreu Gunill. Per arribar a una conclusió, Jaume havia cedit en mans del papa els drets que posseïa sobre el benefici. // Joan Andreu Satorra suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 264r-264v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Giovanni, abat del monestir del Sant Esperit “terre calatamezete” (Caltanissetta) de l’orde de Sant Agustí, a la diòcesi d’Agrigent, havia cedit en mans del papa el monestir que administrava. // El suplicant Paolo de Spataro, prevere de la diòcesi de Siracusa, sol•licita que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del monestir. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 964, 208r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jaume Serra, arquebisbe d’Oristany, havia cedit en mans del papa el benefici perpetu simple servitori de l’església col•legiata de Santa Maria de Xàtiva, que posseïa a la diòcesi de València. // Juan de Villalba, clergue de Palència, familiar i continu comensal del papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 965, 249r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El priorat de Maniño?, de l’orde de Sant Agustí, a la diòcesi de Palència, vacant per la mort de Pedro García de Linares, havia estat concedit per Innocenci VIII a Pedro González, clergue de la diòcesi de Burgos, que, “litteris apostolicis super ea non confectis”, l’havia cedit en mans del papa. // El suplicant Fernando de Castro, canonge de Palència i batxiller en decrets, suplica que s’admeti la cessió i se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del priorat. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 965, 186v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Una canongia amb prebenda de l’església de Mallorca vacants per la mort de Gaspar de Scala?, familiar d’[Oliviero Carafa], cardenal bisbe “sabinensis”, havien estat concedides a aquest cardenal, que les havia cedit en mans del papa. // El suplicant Joan Mur, capellà perpetu de Sant Esteve, a la mateixa església de Mallorca, familiar i continu comensal del cardenal, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis. “Concessum ut petitur A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
Pàgina 1 de 212

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies