Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 968, 298v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: [Pere Garcia o Michele Danyon], bisbe d’Ales, a Sardenya, havia exposat al papa Alexandre VI la disputa que mantenia amb un cert comissari de la dècima constituït en els regnes del rei i la reina d’Espanya, perquè l’havia acusat de no pagar unes certes quantitats. // El bisbe suplica que s’ordeni a alguns prohoms que l’absolguin de qualsevol censura, càstig i infàmia. “Fiat ut petitur R[odericus] et per breve v.s. sub anulo piscatoris fiat R[odericus]”.

Reg. Suppl. 968, 293v-294r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Per part de Sancho de Cerinta?, clergue de Còrdova, familiar del papa Innocenci VIII, s’havia exposat al mateix papa que Juan de Santarula, “pro clerico se gerens”, pretenia un perpetu benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Andreu de Còrdova, que aleshores Alfons Fernández posseïa i amb el qual s’havia acordat que, si hi renunciava, li donaria una certa suma. Alfons va renunciar en mans de l’ordinari el benefici i el mateix va admetre la renúncia i el va concedir a Juan. Més tard, el papa havia ordenat a alguns homes que comprovessin si les acusacions contra ell eren vertaderes i, en cas afirmatiu, de concedir el benefici a Sancho, que després el va obtenir. // Com que mentrestant el papa havia mort, Sancho suplica que es creï una omissió d’homes que confirmin la concessió a favor seu. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 292v-293r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Michele de Beccutis?, Salvio de Burgarinis i socis, “mercatores romana curia sequentes”, havien prestat diverses sumes al difunt Alfonso Velasco, protonotari apostòlic, a causa de la compra dels seus beneficis pels quals Alfonso s’havia obligat amb diverses escriptures. // Com que Alfons havia mort abans de satisfer els creditors, els mercaders supliquen que s’obligui els successors en els seus beneficis a recompensar-los. “Concessum ut petitur pro ut de jure in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 179r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego Muñoz, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, arxiprest del lloc fortificat (“opidi”) de Béjar, i rector de l’església parroquial del lloc de Camblano o Cambrano?, a la diòcesi de Plasència, havia obtingut una sentència adjudicatòria en el sacre palau apostòlic davant d’un auditor contra els clergues i beneficiats del mateix lloc sobre la possessió de la mateixa església. Com a resultat d’aquesta, el suplicant havia posseït l’església pacíficament durant molts anys. Quan va caure malalt, els clergues van tornar a demanar-ne la possessió. // Diego suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin si les informacions són certes, i si ho són, que li mantinguin la possessió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 145r-145v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Gabriel Miquel, abat del monestir de Santa Maria de Gerri (“Gerrensi”), de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi d’Urgell, “asserto judice”, entre els suplicants L[lorenç Marull], abat del monestir de Santa Maria d’Amer, del mateix orde, a la diòcesi de Girona, Ponç Losa [Llosa], Salvador Maruyll [Marull] i altres monjos del mateix monestir, “reorum”, d’una banda, i Francesc Boscha [Boscà], “assertum eiusdem monasterii monacum actorem”, sobre una suma de diners i alguns deutes. La causa restava pendent. El jutge va dictar una sentència a favor de Francesc i contra la resta, els quals va condemnar a pagar les despeses judicials. // Els suplicants sol·liciten que se’ls concedeixi la gràcia especial per portar la causa davant d’una comissió d’apel·lació de grau “secunda fatali”. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 038v-039v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Michele Caza, jutge apostòlic d’apel·lació del regne de Sardenya, entre Giovanni de Marongio (“Moronjo”) i Antonio “Dasse” o “Dassed” (?) sobre la possessió de la plebania de Mores, a la diòcesi de Sorra. El jutge havia dictat una sentència a favor d’Antonio i havia elegit com a executor el suplicant Gerardo de Lacono [Lacuni], arxiprest de Santa Justa, que la va executar. Més tard, però, Giovanni va guanyar una altra causa contra Antonio i el suplicant, que van apel·lar a la seu apostòlica. // Gerardo suplica que s’anul·lin les causes i el segrest que s’havia fet dels fruits del seu arxiprestat i que s’ordeni a alguns prohoms que escoltin i jutgin la causa. “Concessum ut petitur de commissione cause in partibus sine pre iuditio legitime exequutionis in presentia domini nostri pape A. Car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 961, 245r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Lope Alonso (“Alfonsi”), àlies de Sober, clergue de la diòcesi de Lugo, resident a la cúria romana, entre Juana Díaz, professa de l’orde cistercenc, i Sancha Fernández, professa de l’orde de Sant Agustí, sobre el càrrec d’abadessa del monestir de Sant Joan de la Roba, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Lugo. Juana havia acusat Sancha d’haver presentat unes lletres apostòliques de dispensa falses a Lope. // El mateix Lope suplica que s’ordeni a un o més prohoms que verifiquin si s’ha comès alguna falsedat, que se’l purgui de qualsevol censura i pena, i que se li concedeixi la capacitat de mantenir i obtenir qualsevol tipus de benefici en un futur. “Fiat ut petitur de purgatione in forma juris R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 237v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa al sacre palau apostòlic davant d’un cert auditor entre el suplicant Pedro de Ugaz, arxiprest de “Tarvixa”, a la diòcesi de Calahorra, i un cert Juan de Ocáriz, “assertum clericum”, sobre la possessió del mateix arxiprestat. El suplicant havia obtingut diferents sentències adjudicatòries i lletres executorials, però Juan s’havia acollit al braç secular. // Pedro i Juan supliquen que s’aprovi la concòrdia següent: Juan no apel·larà contra la sentència i Pedro suplica que s’ordeni a un prohom que l’absolgui si se li imposa un interdicte. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 236r-236v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant “Esydorus” [Isidoro] Flórez, porcionari perpetu de l’església de Toledo, havia estat convocat davant l’oficial de Toledo per una suma de 40 ducats “auri in auro” que devia a certs creditors. L’oficial va dictar una sentència definitiva per la qual el mateix suplicant va rebre l’ordre de pagar el deute dins d’un temps determinat. Com que a causa de la seva pobresa Isidoro no podia pagar la suma, l’oficial li va treure els fruits de la seva església i també li va impedir residir-hi perquè havia contractat un nou deute amb uns altres creditors. // El suplicant sol·licita que s’ordeni a qualsevol prohom o prohoms que verifiquin si realment no pot pagar el deute sense la moratòria de tres anys que havia demanat. “Concessum ut petitur ut de jure in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 961, 043r-043v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Domingo de Oleta (“Olleta”), ardiaca de Daroca, a l’església de Saragossa, de l’orde de Sant Agustí, havia exposat al papa Innocenci VIII que s’havia obert una causa davant de l’oficial general de l’arquebisbe de Saragossa entre ell, d’una part, i Gaspar Urgellès, prevere de la diòcesi de Lleida i habitant de Saragossa, i altres persones, de l’altra, perquè li havien robat una certa quantitat de diners i joies mentre Gaspar estava de guàrdia per ell. El oficial havia dictat sentencia a favor de Gaspar i contra el suplicant que havia interposat una apel·lació. // Domingo, com que el papa havia mort, suplica que el nou papa Alexandre VI ordeni que es creï una comissió per jutjar sobre la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 961, 013v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Un bisbe de Mallorca havia reformat i posat sota la seva autoritat el monestir de les monges de Santa Elisabet, anterioment pertanyent a l’orde de Sant Francesc de la Penitència i ara al de Sant Jeroni sota la regla de l’orde de Sant Agustí, perquè les monges del tercer orde vivien “cum magno ordinis et religionis obprobrio”. // La priora i la comunitat del monestir supliquen que s’admeti la reforma i que el monestir es posi sota l’autoritat del bisbe. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 967, 249r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els frares del convent del monestir de Sant Francesc, de l’orde de framenors, de Palerm supliquen que s’ordeni a un prelat resident en aquelles parts que els assisteixi davant del bisbe per comprovar si estan legitimats per celebrar la missa i altres oficis divins als monestirs i a les esglésies on siguin requerits de fer-ho. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 967, 112r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan i Pere, fills del difunt Lluís Boïl (“Boyl”), laics de la diòcesi de València, supliquen que es creï una comissió de prohoms per jutjar sobre la distribució dels béns que el pare els va deixar en el seu testament. “Fiat R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 233r-233v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Hiripa?, senyor d’Eguiart i Ussun, ardiaca de l’església de Pamplona, entre el suplicant Luis de Corradis, clergue regin.?, “actorem”, i Pedro de Ezpelleta [Ezpeleta], “reum molestatorem adversarium”, sobre la possessió de l’església parroquial de Sant Miquel de la ciutat de Cárcar, a la diòcesi de Pamplona, i altres beneficis. La causa restava indecisa en primera instància. Els comissaris que l’ardiaca havia elegit s’havien expressat a favor del suplicant i contra Pedro, però Gaspar Gulla?, protonotari, havia aconseguit suspendre la sentència. // Luis suplica que es creï una comissió de prohoms amb el mateix Gaspar per jutjar la causa. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 207r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Pedro de Vargas, canonge de l’església de San Salvador de la ciutat de Jerez de la Frontera, i Diego Clemente, notari, d’una part, i el prior de Santa Maria de las Cuevas, “iuxta muros” de la ciutat de Sevilla, i el vicari de Santa Maria de la Defensión a prop de la ciutat de Jerez de la Frontera, a la diòcesi de Sevilla, sobre una donació o llegat (“legato”). // Elvira Rodríguez de Villasandino, Pedro i Diego supliquen que se’ls concedeixi la gràcia especial de nomenar comissaris de la causa Francisco Sánchez de la Fuente, degà de Toledo, i Rodrigo Messía (Mexía), canonge de Sevilla. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 966, 118r-118v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’abadessa i el monestir de monges de Santa Maria de la ciutat de Erce?, a la diòcesi de Calahorra, de l’orde de Sant Bernat, havien tornat a l’observança dels clergues, que els havien encarregat algunes tasques. // L’abadessa suplica que s’ordeni a l’abat del monestir d’Yrmica?, del mateix orde i superior seu, comprovar si la informació és certa, i si és així, que permeti a dues dones honestes entrar al monestir i realitzar aquelles tasques. “Concessum ut petitur arbitrio superioris in presentiam d.n. pape A. card. S. Anastasie. Et per breve s. v. concessum A. car. S. Anastasie.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 068v-069r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Miquel Bacallar, arxipreste de la diòcesi d’Ales a Sardenya, jutge i comissari, entre el suplicant Gaspar Roís, “actorem”, i Pere Pilares, arquebisbe de Càller, “adversarium”, sobre una certa quantitat de diners, i entre el mateix suplicant i altres contra l’arquebisbe per la mateixa raó. El jutge s’havia manifestat a favor de Gaspar i contra l’arquebisbe, que va apel•lar davant del jutge Miquel Caçà. // Gaspar suplica que es creï una comissió per jutjar la causa. “Concessum A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 962, ff. 170v-171r.

Reg. Suppl. 966, 042v-043r

  • Signatura:
  • Data: 1492/?/?
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francesc Bosc, monjo del monestir de Santa Maria d’Amer, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Girona, que n’havia estat sagristà major durant anys, havia administrat moltes quantitats relatives a la sagristia. // L’abat del monestir i el mateix monjo, ara resident a Roma, supliquen que es creï una comissió de prohoms per jutjar la seva gestió.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 018v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gonzalo de Frexinal, familiar i continu comensal de [Roderic de Borja], aleshores vicecanceller pontifici, havia obtingut del banc de Tornaquinti [Tornaquinci] 43 ducats, dels quals Martín Bernal, clergue de Còrdova, familiar i continu comensal de Raffaele [Sansoni Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, es va establir com a principal garant i deutor. Com que Gonzalo no havia pagat el deute a temps i va fugir de Roma, Martín es va veure obligat a reemborsar la suma que, amb els interessos, va pujar fins als 80 ducats. Mentrestant, l’església de Sant Jaume d’Andújar, a la diòcesi de Jaén, i altres béns que Gonzalo posseïa havien estat ocupats i d’altres els gaudien. // Martín suplica que s’ordeni a un prohom, resident a la cúria romana, que verifiqui si els fruits de l’església esmentada són suficients per pagar el deute o, en cas contrari, s’ordeni a altres prohoms que la segrestin. “Concessum quod comictatur in partibus in presentia d. n. pape A .car. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 012r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La suplicant (...) desitjava entrar al monestir de (...), de l’orde de Sant Agustí, a València, i volia donar el seu dot al mateix monestir. // La suplicant sol•licita que es creï una comissió de prohoms o que s’ordeni a Martí Enyego o Inyigo (“Eneco”), mestre en teologia, i a Jaume Honorat Roig, canonge de València, que verifiquin si la priora i les monges poden acceptar i rebre el dot. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Observacions: Marge superior mutilat. Podria ser la mateixa Isabel, filla del difunt Francesc Fraga, brodador d’or de la ciutat de Vàlencia (reg. Suppl. 966, f. 001r).

Reg. Suppl. 966, 001r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La suplicant Isabel, filla del difunt Francesc Fraga, brodador d’or de la ciutat de Vàlencia, desitjava entrar al monestir de Sant Julià extramurs de la mateixa ciutat, de l’orde de Sant Agustí. // Isabel suplica que s’ordeni a Martí Enyego o Inyigo (“Eneco”), mestre en teologia, i a Jaume Honorat Roig, canonge de València, que l’ajudin i l’acceptin al monestir. “Fiat quod comictatur ordinario. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 963, 299r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/06
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francesc Pérez de Montagut, clergue de la diòcesi de València, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una dispensa per poder obtenir els ordes sagrats i el grau de prevere, encara que havia perdut un dit. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 189r-189v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pere [Estornell], bisbe de Tempio, a Sardenya, havia exposat al papa Alexandre VI que el frare Juan Gascón, de l’orde dels framenors, havia ocupat durant més de trenta anys el càrrec de procurador general seu i de la diòcesi, de la qual havia dilapidat les finances. // El mateix bisbe suplica que es creï una comissió de prohoms per jutjar Juan i recuperar els béns. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl.962, 091r-091v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Pedro Rodríguez de Grijera, oficial de Burgos, entre els suplicants, l’arxiprest, els rectors i els clergues del lloc de Medina, a la diòcesi de Burgos, d’una banda, i la muller d’un cert Gonzalo del dit lloc, de l’altra, “de et supra nonnullis oblationibus vulgariter dictis eisdem oratoribus pertinentibus”, que havia estat jutjada en sentència definitiva a favor dels primers. // Els suplicants sol•liciten que s’ordeni a Juan López de Logroño, canonge i jutge de Burgos, o a qualsevol altre d’executar la sentència i demanar a la vídua que pagui les despeses. “Concessum ut petitur conscito de re judicata in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie. Et per breve s.v. cum anulo piscatoris. Concessum A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 240v-241r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/06
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Innocenci VIII havia ordenat a Roderic de Borja, aleshores vicecanceller pontifici, que el suplicant Joan Julià, clergue de la diòcesi de València, fos rebut a l’orde militar de Montesa. // El suplicant, com que la seva entrada a l’orde esmentat no havia estat regular, sol•licita que es creï una comissió per regularitzar-la. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 013r-013v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’advocat fiscal de Giovanni [de Patrimonio], arquebisbe de Palerm, havia acusat la suplicant Jacoba Finaria, monja del monestir de S. Salvatore, a Palerm, de l’orde de sant Basili, d’adulteri i d’altres crims i havia aconseguit que fos empresonada dos anys al monestir de la Santíssima Verge, a la mateixa ciutat, per ordre de l’arquebisbe. // Jacoba suplica que el judici sobre la causa entre ella i l’advocat fiscal sigui transferit a la seu apostòlica i que es creï una comissió de prohoms per jutjar el cas. "Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie".
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies