Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 967, 114r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Guillem Ramon (“Raymundi”), Beatriu de Peralta, vídua del difunt Andreu de Romeu?, laic, Joana “etiam” de Peralta, muller de Jaume Mato?, “etiam” laic, Andreua La Guria o Geria?, “mulieris etiam relicte quondam” Martín de las Yeguas, laic, Pere “etiam” de las Yeguas, “eiusdem Andreu nati ac Isabelle” del difunt Martín “etiam” de las Yeguas, laic, i Isabel Peralta, infant de la ciutat de Sarinyena, respectivament de les diòcesis de Lleida, Saragossa i Osca, havien exposat al papa Alexandre VI que Jaume ?, “pro clerico se gerente”, tutor de la nena, s’havia apoderat dels béns de l’herència del difunt Jaume de Peralta, laic de la diòcesi de Lleida, i que ells l’havien citat davant de Laurent [Allemand de Laval], bisbe de Grenoble, “qui pro conservatore visitatoris studii tholosani”, el qual havia permès al suplicant Bernat Albert, vicari de l’església parroquial de Santa Maria de Monteconi?, a la diòcesi de Lleida, representar els suplicants en la citació a la ciutat de Tolosa. // Els suplicants i el mateix Bernat sol·liciten que es creï una comissió per jutjar sobre el cas. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 967, 113r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El difunt Gabriel Vallès, prevere, posseïa un benefici simple perpetu a l’altar de l’església parroquial de la ciutat de Maó, a la diòcesi de Mallorca, que “de jure patronatus laicorum existit”, en la fundació del qual s’establia que només l’obtindria el prevere més prop en parentiu al fundador. Més tard s’havia obert una causa entre un cert Sebastià Huguet, “assertum se clericum”, parent del fundador, i el suplicant Remigi Morlà, prevere de Mallorca i parent més pròxim del fundador, davant de Miquel Diva?, canonge de la mateixa ciutat. Com que mentrestant el jutge havia mort i la causa restava indecisa, Sebastià havia ocupat indegudament el benefici. // Remigi suplica que es creï una comissió de prohoms per jutjar sobre la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 967, 108v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gabriel Roís, preceptor de la preceptoria de la casa de Sant Antoni de la ciutat de Mallorca, de l’orde de Sant Agustí, dependent del monestir de Sant Antoni de Vic, suplica que s’ordeni al bisbe de Mallorca, o a un vicari seu, que es creï una comissió per jutjar si ell té dret als beneficis que ocupava en virtut de certes prerrogatives. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 967, 096r-096v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El clergue Andrés Núñez (“Nunii”) havia renunciat en mans d’un cert executor apostòlic les porcions prestimonials dels llocs d’Algete, Balaguera (“Valaguera”) i Cedillo (“Zedillo”), que posseïa a la diòcesi de Toledo. El mateix executor havia admès la renúncia i havia concedit als suplicants, el prior i la comunitat del monestir de San Bartolomé de Lupiana, de l’orde de San Jeroni, a la mateixa diòcesi, d’annexar-les i incorporar-les i a Andrés, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos dels citats beneficis. // Com que Fernando “etiam” Núñez, de la ciutat d’Alcalá de Henares i pare del dit Andrés, estava sota sospita dels inquisidors de l’herètica pravitat, els suplicants sol·liciten que ell sigui declarat no hàbil per percebre la seva pensió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 967, 043r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants, l’abat i els canonges de l’església col·legiata de Santa Maria de Cenacaira [Cenicero] i tots els seus clergues beneficiats, amb altres laics i clergues del comtat i senyoriu de Biscaia (“comitatus seu districtus Bystaie”), a la diòcesi de Calahorra, havien exposat al papa Alexandre VI que un cert Pedro de Hugas, “qui se gerit pro clerico”, afirmava que el papa Innocenci VIII li havia concedit l’administració dels oratoris o eremitoris (“oratoria seu heremitoria”) units a la citada església, construïts al camp i a la muntanya del comtat, els béns dels quals estaven ocupats pels laics. // Els suplicants sol·liciten que s’ordeni a alguns prohoms que jutgin si Pedro té dret a aquesta concessió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 966, 031v-032r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Martínez de Valverde havia renunciat en mans del papa Sixt IV la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Calahorra. Més tard, el mateix papa l’havia concedit a Juan de Puello?, “qui pro clerico se gerit”, de 12 anys d’edat, que la va ocupar durant anys malgrat el seu “defectum natalium”. // Andrés de Ulloa, clergue de la diòcesi de Zamora, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de crear una comissió de prohoms que verifiqui si Fernando té dret a aquest benefici i, en cas d’invalidesa de la provisió, que se li concedeixi el benefici. “Concessum ut petitur de commissione cause et provisionis in eventum in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 151r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants, el prior i els frares de la “domus” o cartoixa d’Escaladei, de l’orde cartoixà, a la diòcesi de Tarragona, havien exposat al papa Alexandre VI que el difunt Gabriel de Castellón, laic, havia deixat en el seu testament alguns “jura censualia et alia bona” per a la mateixa “domus”. Més tard, però, s’havia obert una causa davant de certs jutges seculars entre els suplicants i Luis de Castellón, laic de Saragossa, sobre la possessió dels dit drets i béns. // Els suplicants sol•liciten que es creï una comissió per jutjar el cas. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 096r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Elionor Peguera, dona de Barcelona, havia contractat matrimoni “per verba de presenti” amb el difunt Berenguer de Peguera, laic de la mateixa ciutat, que va demanar a l’oficial eclesiàstic de Barcelona que aprovés la validesa de l’enllaç. L’oficial havia expressat un judici contrari a Berenguer, que havia apel•lat davant de l’arquebisbe de Tarragona. // Com que l’apel•lació no havia arribat a cap conclusió, Elionor suplica que s’ordeni a Berenguer [de Sos], arquebisbe de Torres, i a Francisco [de Majorina], bisbe de Tagaste, presents a la ciutat de Barcelona, que creïn una comissió amb Lluís Desplà i Nicolau Ferrer de Gualbes, de l’església de Barcelona, per jutjar la causa. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La mateixa súplica amb data (1492/12/18) i redacció (Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria) diferents es troba al reg. Suppl. 966, ff. 106v-107r.

Reg. Suppl. 963, 015v-016r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Guillem Mestre, “inequitatis filius”, “qui pro clerico se gerit”, desitjant obtenir la provisió de la vicaria perpètua de l’església parroquial de Santa Maria del Grau, a la diòcesi de València, que el difunt Andreu Martí posseïa, va fer un pacte amb ell: en cas de renúncia i concessió del benefici a favor seu, Guillem l’indemnitzaria amb una diners. El jutge que havia admès la renúncia, potser inconscient del pacte, va concedir el benefici a Guillem. // El suplicant Joan Jeroni Sobrevilla, clergue de València de 19 anys d’edat i dispensat sobre la mateixa edat, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de crear una comissió de prohoms que verifiqui si té dret a obtenir aquest benefici “in forma juris”. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu reg. Suppl. 962, ff. 201v-202r.

Reg. Suppl. 962, 227r-227v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants mestre Esteban de la Hoz, notari i escriptor, familiar del papa, i Francisco i Juan de (la) Hoz, rectors de la ciutat de Segòvia i germans seus, i la seva mare, Caterina González, vídua, havien declarat que Gonzalo Osorio, àlies de Các[e]res, laic “etiam Segobiensis falso asserens”, s’havia apropiat indegudament d’alguns edificis i sumes de diners, a la mateixa ciutat i diòcesi, que formaven part de l’herència d’Alfonso González, també de (la) Hoz, laic i pare dels germans, i de l’avi, Gonzalo, així que havien apel•lat al president i als auditors de la cancelleria del rei Ferran i de la reina Isabel de Castella i Lleó. En virtut de l’activitat d’Esteban, la causa s’havia postposat a la justícia eclesiàstica. // Els suplicants sol•liciten que se’ls concedeixi la gràcia especial de crear una una comissió per jutjar sobre la causa. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 121r-121v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Álvaro de Salazar, laic de Burgos, batxiller en decrets, que havia estudiat dret canònic durant molts anys a l’Estudi de Salamanca, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar al bisbe de la mateixa ciutat que convoqui tres doctors per examinar-lo i, si el troben idoni, li concedeixin la llicència i el grau de doctorat. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 965, 219v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El difunt Andreu Caselles, prevere de Barcelona, havia deixat a la seva germana Antònia alguns beneficis en cas de matrimoni dels seus descendents, que haurien de ser administrats per un fill o una filla. El difunt Joan de Casanova, fill d’Antònia, havia deixat a una tutora del seu fill Eloi, de deu anys, l’administració dels beneficis. // El suplicant Vicenç de Casanova, prevere de Barcelona i marmessor d’Andreu, sol•licita que es creï una comissió de prohoms per determinar qui ha d’administrar els béns del difunt Andreu. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 965, 191v-192r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial d’El Espinar, a la diòcesi de Segòvia, vacant, havia estat concedida al suplicant Guillermo Beltrán (“Bertrandi”), ardiaca de Neudos?, a l’església de Santiago de Compostel•la, i a Pedro Vázquez del Pinar?, clergue de la diòcesi de Segòvia, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. El suplicant Guillermo havia renunciat als drets que posseïa sobre el benefici a favor de Pedro que, a canvi, li va pagar una pensió. // El suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de crear una comissió de prohoms per absoldre’l del jurament fet amb Pedro i retornar-li els drets que posseïa sobre el benefici. "Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie".
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 013r-013v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Miquel Baccaler, arxiprest de l’església d’Ales i jutge diputat, entre el suplicant Gaspar Roís de Moros, demandant, i Pere Pilars o Pilares (“Pilaris”), arquebisbe de Càller, demandat, sobre una certa quantitat de diners. El jutge havia dictat sentència a favor del suplicant i contra l’arquebisbe. Posteriorment, l’arquebisbe havia interposat una apel•lació davant del jutge Miquel Caçà. // El suplicant sol•licita que s’ordeni al nou jutge d’escollir prohoms per jutjar sobre la causa. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 249v-250r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Jorge de Valba? i el difunt Rodrigo de Cabredo havien cedit en mans del papa Innocenci VIII, respectivament, una canongia amb prebenda a l’església de Calahorra i dos beneficis simples servitoris de les esglésies de Santa Maria Magdalena a la ciutat de Jaén i de San Juan de Arjona a la diòcesi de Jaén, que posseïen “causa permutationis”. Ambdós havien aconseguit el seus nous beneficis. Més tard, Alfonso Rodríguez de Arjona (“Argiona”) i Cristóbal Caro havien declarat que rebien certes pensions sobre els dos beneficis de la diòcesi de Jaén. // Jorge suplica que s’ordeni a l’auditor del sacre palau apostòlic que es creï una comissió de prohoms per jutjar si cal seguir pagant les pensions. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 156r-156v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Martí Tur, Lluís Babanegra?, Francesc Bèrnia? i Tomàs Paura, preveres de la parròquia d’Eivissa, a la diòcesi de Tarragona, havien litigat amb Blasius Rami, “assertus collector”, sobre diversos temes relacionats amb la dècima a favor de la guerra de Granada davant de Joan, bisbe de tarcon.?, jutge i comissari, que va donar la raó a Blasius. // Els suplicants sol•liciten que es creï una comissió a la cúria romana per jutjar el cas. “Fiat quod committatur in partibus. R[odericus]”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies