Santa Maria del Popolo.

Santa Maria del Popolo.

Roma i els Borja

Santa Maria del Popolo

Teresa Lloret

La Piazza del Popolo, un dels llocs més atractius de Roma, se situa a l’entrada a la ciutat des dels camins del nord (Via Flaminia), centrada pel magnífic obelisc de Ramsès II que la presideix des del 1589 i amb les dues esglésies bessones de Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Montesanto, entre les quals s’inicia la via del Corso, que travessa la ciutat fina a la Piazza Venezia.

Santa Maria del Popolo.

Santa Maria del Popolo.

Santa Maria del Popolo, a l’entrada de la plaça, és una església magnífica des del punt de vista arquitectònic i també per les notables peces d’art que conté. Té el seu origen en una capella de la fi del segle XI que féu erigir Pasqual II a expenses del poble romà (d’on el nom) sobre el mausoleu dels Domicians, on havia estat sepultat Neró. Passà a l’orde dels agustins i l’actual edifici, encara que modificat, fou bastit per ordre de Sixt IV (1472-1477) dins una tipologia llombarda.

Roderic de Borja, quan era cardenal, hi tingué una intervenció decisiva: el 1473 encarregà l’altar major a l’escultor potser aleshores més prestigiós de Roma, el llombard Andrea Bregno, dins la línia classicista del florentí Mino da Fiesole, sense renunciar, però a les ornamentacions de gust llombard. Aquest retaule fou substituït el 1627 per l’actual i traslladat a la sagristia de l’església, on es conserva. Esculpit en marbre, té l’estructura d’arc de triomf, ric en elements decoratius, amb quatre nínxols apetxinats, amb les imatges de sant Jeroni i sant Pere a l’esquerra de l’arc de mig punt i sant Agustí i sant Pau a la dreta, àngels a la part superior i el bust del Pare etern. Les armes dels Borja figuren al bancal o predel·la. Estava centrat per la Madonna del Popolo, icona del s. XIII (atribuïda sense cap fonament a sant Lluc) que es mantingué en el nou altar major del s. XVII.

També es relaciona amb els Borja la capella de Santa Llúcia (avui dita de Santa Rita), on durant uns anys estigueren soterrats els germans i ducs de Gandia Pere Lluís i Joan de Borja, i també Vannozza Cattanei. La làpida de Vannozza és actualment a l’atri de S. Marco de Roma, al costat del Palazzo Venezia.

En una dependència de la sagristia es conserva una refinada pila d’aigua beneita de marbre del taller de Bregno que Vannozza regalà a l’església, on figuren les armes dels Cattanei i dels Borja.

Santa Maria del Popolo.

Santa Maria del Popolo.

L’orgue del transsepte dret de l’església conserva, encara que molt reformat ja el 1655 per Bernini per ordre del papa Alexandre VII (de la família Chigi), elements de l’orgue que encarregà Alexandre VI quan era papa. També intervingué decisivament en l’ampliació del cor que s’inicià durant el seu papat i s’acabà sota el de Juli II (de la família Della Rovere) sota la direcció de Bramante.

De les moltes altres obres d’art conservades al seu interior esmentem només dues impressionants pintures de Caravaggio (Crucifixió de sant Pere i Caiguda de sant Pau), la capella Chigi, dissenyada per Rafael i que conté escultures de Bernini, o la capella Della Rovere, amb frescos del Pinturicchio, que féu també una Sibil·la a l’absis.

Hi ha la possibilitat que l’ampliació de la “tribuna” (capçalera) de S. M. del Popolo, amb un sostre decorat pel Pinturicchio, fos un encàrrec d’època borgiana; es tracta, però, d’una hipòtesi sense confirmar.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies